El Compromís Metropolità 2030, present a l’Smart City Expo World Congress

El coordinador general del PEMB, Oriol Estela, ha participat en la taula rodona “What Can Innovative Urban Planning Do for City Living?” destacant la necessitat d’abordar els reptes urbans amb una visió metropolitana i col·laborativa. En una taula en què han participat diferents experts internacionals la discussió s’ha centrat en com la innovació en la planificació urbana pot millorar la vida a les ciutats, especialment en àrees com la sostenibilitat, la inclusió i la governança.

En aquest sentit, Estela ha recalcat la importància de treballar a escala metropolitana, pensant en la “ciutat dels 5 milions d’habitants”, malgrat que en aquest àmbit falten les eines de governança tradicionals, com un pressupost específic o capacitat executiva. Per fer front a aquests desafiaments, el coordinador ha explicat el paper del Compromís Metropolità 2030, el pla estratègic que vol facilitar la creació de solucions compartides i la col·laboració entre múltiples actors per abordar 8 qüestions clau, entre les quals l’habitatge i la mobilitat.

Durant la taula rodona, Estela ha assenyalat que el PEMB, més enllà de realitzar la planificació estratègica de la regió, es concep com una “incubadora d’innovació”, on es posa en pràctica un model de governança bottom-up (de baix a dalt) que involucra tant institucions com ciutadania. Un exemple d’aquesta aproximació és l’Oficina Conjunta de l’Alimentació Sostenible fruit de l’aliança de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona amb el PEMB per implementar polítiques alimentàries sostenibles a escala metropolitana, en què es conjuguen els coneixements, recursos i competències de les diferents administracions i que es troba vinculada a l’espai de governança de la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona que aplega més d’un centenar d’actors.

"No hem de pensar en solucions del segle XIX, sinó treballar pensant en el futur", i plantejant noves eines de col·laboració i nous processos que neixin del treball compartit, ha explicat Estela. La clau és combinar el que ja fan les organitzacions amb noves aliances i noves formes de treballar per generar iniciatives i solucions innovadores: “Ja tenim moltes institucions i aliances d’actors, i tot i que potser algunes de les existents no siguin perfectes per resoldre un problema concret, cal construir sobre el que ja tenim. És millor que construir des de zero”.

Els altres ponents han compartit exemples d’innovació urbana: l’urbanista Condrut Papina ha explicat projectes de regeneració ambiental i foment de conductes proambientals a Romania; Pedro Folgado, de l’Associació Nacional de Municipis Portuguesos, ha destacat l’ús de tecnologia i dades per a millorar la planificació territorial a Portugal; i Cheryll Case, fundadora i directora de CCPlanning, una entitat de planificació urbana comunitària del Canadà, ha parlat d’una eina que calcula els costos reals de construir habitatge assequible, apel·lant tant a la ciutadania, constructores i institucions.

La jornada s'ha tancat amb un missatge clar: per construir ciutats innovadores i sostenibles, cal apostar per una nova governança que impulsi aliances efectives i tingui en compte tant les noves tecnologies com el coneixement i la col·laboració entre actors públics, privats i la ciutadania.

L’habitatge i la mobilitat, claus en el SCEWC i en el CM2030

També en el marc del Smart City Expo World Congress, la referent de la missió ‘Habitatge adequat’ del Compromís Metropolità 2030, Luisa F. Pinto, ha participat en el Fòrum ICF Global Summit 2024 a Barcelona. Al panell ‘Housing the Future’, Pinto ha destacat la importància de mobilitzar capital per ampliar el parc d'habitatge social i promoure ciutats intel·ligents i sostenibles.

Per a les ciutats densificades, ha defensat l'augment de l'habitatge assequible combinat amb el decreixement urbà, mitjançant pràctiques com: redensificar els teixits urbans, escalar i modular les mesures per incrementar l’habitatge social en sòl urbà consolidat a la regió metropolitana, enfortir la compra d’habitatge mitjançant tanteig i retracte, consolidar el model de cohabitatge a la metròpoli i estendre a gran escala els pilots de construcció industrialitzada i modular. També ha subratllat la necessitat d'una descarbonització justa i eficient en els habitatges com a repte crucial per al futur metropolità i la sostenibilitat climàtica.

Image

Dins del “Tomorrow Mobility” al SCEWC, la referent de la missió ‘Mobilitat sostenible i segura’, Julia Azpiroz, ha co-moderat la taula rodona “From Failures to Sustained Success. Insights from Urban and Mobility Leaders”. En aquest espai, cinc persones expertes van compartir com els “fracassos” poden ser una font d’aprenentatge per millorar el disseny urbà. La sessió va tancar el programa de formació per a líders emergents d’EIT Urban Mobility i RMIT Europe, on Azpiroz i altres professionals europeus han adquirit durant sis mesos eines per liderar el futur de la mobilitat i l’urbanisme a les seves ciutats.

I el PEMB també va estar present en el debat sobre la digitalització. La coordinadora del gabinet tècnic, Irene Navarro, va donar el tret de sortida del side-event organitzat pel CIDEU en el marc del SCEWC anomenat ‘De ciutats digitals a ciutats intel·ligents, com aconseguir una transició sostenible?’. En la seva introducció, ha destacat la importància de planificar estratègicament la transició cap a la ciutat intel·ligent. Una transició que no només implica la incorporació de noves tecnologies, sinó que requereix una visió integral, una transformació sistèmica i posar les persones al centre, indispensable per poder sumar, interactuar i aprofitar les intel·ligències col·lectives.

Image

Barcelona s’acomiada com a Capital Europea de la Democràcia

L’acte de clausura ha tingut lloc en el marc de l’Smart City Expo World Congress donant el relleu a Viena, ciutat que succeirà Barcelona com a Capital Europea de la Democràcia. Barcelona ha ostentat durant 14 mesos el títol de Capital Europea de la Democràcia amb un programa que ha comptat amb un centenar d’activitats i la participació de 20.000 persones provinents de tot Europa. És un balanç positiu que deixa una profunda petjada en l’àmbit de la democràcia participativa i l’enfortiment democràtic.