El PEMB posa en marxa una iniciativa per promoure la descarbonització energèticament eficient i socialment justa dels habitatges de l’RMB en el marc de la RIS3CAT
El passat 10 de juliol, el Canòdrom – Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica va acollir el primer Camp d’Innovació de la iniciativa “Descarbonització energèticament eficient i socialment justa dels habitatges de la Regió Metropolitana de Barcelona” impulsada pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), en col·laboració amb AUS – Arquitectes del COAC i l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de l’Institut Metròpoli, en el marc de l’estratègia RIS3CAT de la Generalitat de Catalunya. La sessió va reunir una cinquantena de persones per, d’una banda, analitzar la problemàtica entorn la descarbonització en aquest territori i, de l’altra, prioritzar línies d’actuació i actors implicats en aquest objectiu comú.
Com podem descarbonitzar el parc d’habitatge de la regió metropolitana de Barcelona, sota paràmetres d’eficiència energètica i justícia social, fent-ho extensiu al conjunt de la població, sense limitacions i amb el condicionament dels recursos disponibles? Aquesta és la pregunta de partida d’aquesta iniciativa i del primer camp d’innovació que tenia com a finalitat analitzar el repte des d’una visió sistèmica, identificar les problemàtiques i les possibles solucions transformadores en les quals es centrarà la iniciativa i reflexionar sobre les possibles actuacions en que es pot implicar la comunitat investigadora al llarg del procés. La formació de talent i emprenedoria en el sector de la rehabilitació; els diferents nivells d’acompanyament a la població en aquest àmbit; la comunicació enfocada a la ciutadania i les persones usuàries; la ciència ciutadana a través de laboratoris urbans; i la innovació en el model de governança i el finançament del sector van ser les línies d’actuació prioritzades durant la sessió.
Però, per què posar el focus en la descarbonització?
Algunes dades: el 45 % dels habitatges de la regió metropolitana de Barcelona es van construir abans de 1970 i un 63 % del total d’edificis de l’àrea metropolitana (no es disposa de dades a escala regió) tenen potencial de rehabilitació mentre que per exemple, a Barcelona ciutat, només un 9 % tenen certificació d’eficiència energètica. En un context en el que el 42 % de la població de la regió viu de lloguer i són precisament els entorns amb menor renda familiar els que tenen major proporció d’habitatges amb necessitat i potencial de rehabilitació, és imprescindible abordar aquest repte i fer-ho d’es de l’òptica d’una descarbonització socialment justa que no deixi ningú enrere i tingui en compte possibles impactes no desitjats com ara l’augment del preu de l’habitatge, els processos d’exclusió, les dinàmiques de canvi de grups socials, la gentrificació o les dificultats d’accés a l’habitatge per part de la població en situacions més vulnerables.
És en aquest marc que el PEMB, l’Agrupació AuS-COAC i l’O-HB de l’Institut Metròpoli proposen aquesta iniciativa innovadora i l’objectiu de treballar-la amb ens locals, l’àmbit acadèmic i actors públics, privats i de la societat civil que estiguin impulsant projectes de descarbonització del parc d’habitatges, i que tinguin interès en analitzar aquests projectes des de l’escalabilitat, la inclusió i la universalitat a partir de dues mirades: la detecció d’impactes no desitjats en col·lectius vulnerables i l’impuls d’accions proactives i propositives perquè els ajuts a la rehabilitació energètica arribin als col·lectius i comunitats de propietaris amb menys recursos.
I per què en el marc de la RIS3CAT 2030?
La RIS3CAT 2030 és la resposta de Catalunya a l'exigència de la Comissió Europea que les regions de la UE elaborin estratègies de recerca i innovació per a l'especialització intel·ligent adreçades als reptes del territori i que es puguin cofinançar amb fons europeus. L’objectiu? Promoure la transició cap a un desenvolupament verd, digital, resilient i just mitjançant agendes compartides i iniciatives d’innovació transformativa.
Però què són les iniciatives d’innovació transformativa? Quines característiques han de tenir? Són espais impulsats per un ecosistema divers d’actors d’un territori que volen abordar de manera coordinada reptes ambientals i socials que permetin avançar en aquesta transició i que han de complir els següents requisits:
- Són reptes econòmicament molt complexos.
- Cap entitat o actor els pot abordar en solitari des del seu àmbit de coneixement o les seves competències.
- Els reptes no tenen solucions òbvies, requereixen d’intervencions coordinades de múltiples actors.
- Els actors estan compromesos amb una visió de futur més verda i justa per al seu territori.
- Els actors tenen capacitats per abordar el problema complex, almenys parcialment, i plantegen fer-ho amb aproximacions sistèmiques i actuacions coordinades.
- Els actors estan oberts a l’experimentació i analitzen diferents escenaris.
- Es compta amb la implicació d’universitats, centres de recerca o centres tecnològics per a la delimitació, l’anàlisi del problema, i el disseny, desenvolupament i monitoratge de les actuacions.
Quina és la vinculació del PEMB?
Més enllà d’una iniciativa que es basa en la innovació i la col·laboració multi-actor, principis que han acompanyat des de l’inici el procés Barcelona Demà i l’elaboració del Compromís Metropolità 2030, i que es troba totalment alineada amb l’objectiu principal del nou pla per a la ciutat dels 5 milions: la reducció de les desigualtats socials i territorials en un context de lluita contra l’emergència climàtica, la iniciativa al voltant de la descarbonització del parc d’habitatge de l’RMB impacta de manera directa en tres de les missions del Compromís Metropolità:
- HABITATGE ADEQUAT: Pel seu enfocament orientat a diversos reptes relacionats amb l’accés i el manteniment del parc d’habitatge que poden contribuir a la missió fonamental de “fer l’habitatge assequible, eficient i confortable com a fonament del dret a la ciutat”.
- EMERGÈNCIA AMBIENTAL I CLIMÀTICA: La descarbonització del sector de la construcció és una peça clau per aconseguir l’objectiu principal de “mitigar els efectes del canvi climàtic i assegurar un hàbitat saludable sobre la base d’una transició justa en el model energètic i la gestió dels recursos”, i aquest projecte pot contribuir amb l’impuls de l’economia circular, i la promoció d’un model urbà que prioritzi els usos racionals del sòl i la sostenibilitat.
- ECONOMIA INNOVADORA I INCLUSIVA: En aquesta missió enfocada en la transferència tecnològica i la innovació com a factors clau de prosperitat, la construcció sostenible apareix com un dels grans reptes i facilitadors per transformar el model tradicional de construcció basant-se en la innovació, la sostenibilitat i la coordinació dels actors implicats. Les principals palanques de la missió que s’activen d’aquesta col·laboració son la creació de noves ocupacions, clústers, xarxes i territori, noves formacions i atracció d’un nou model d’empresa a la regió.
I a partir d’aquí?
Després d’aquest primer camp d’innovació està prevista la celebració d’una segona trobada durant el mes d’octubre amb la finalitat de seguir aprofundint en el repte i en les línies d’actuació prioritzades durant aquesta primera sessió, que ha de permetre arribar a acords al voltant d’actuacions concretes i alineades amb la visió compartida i la creació de grups de treball que es facin seva la iniciativa.