Habitatge assequible a llarg termini? El PTSH i les borses de mediació de lloguer social, protagonistes de la Jornada XMIR

El Hub Social Barcelona va acollir, el passat divendres 17 de gener la jornada "Quins reptes ens presenta el Pla territorial sectorial d'habitatge (PTSH)? La veu dels ajuntaments i les entitats", organitzada per la secretaria tècnica de la Xarxa Metropolitana d’Inclusió Residencial (XMIR), integrada per l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. La trobada, que va reunir representants d’administracions, entitats socials i sector privat, va servir per posar sobre la taula les principals fites i reptes en matèria d'habitatge assequible, social i inclusiu a Catalunya a partir del nou PTSH; treballar al voltant del paper de les borses de mediació de lloguer social; i consolidar l’XMIR com un entorn de reflexió i debat constructiu, espai de referència de la missió ‘Habitatge adequat’ del Compromís Metropolità 2030.
El Pla territorial sectorial d’habitatge i el Pla 50.000
Jordi Mas, director general d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, va obrir la jornada amb una ponència centrada en els eixos principals del Pla territorial sectorial d’habitatge (PTSH) que estructura Catalunya en cinc tipus d’àrees per respondre a les necessitats diferenciades de la demanda residencial. Entre aquestes, destaquen les zones de demanda forta i acreditada, que comprenen 163 municipis on viu el 82,7 % de la població catalana. Mas va explicar que l’objectiu de solidaritat urbana del pla és garantir que, en un termini de 20 anys, un 15 % dels habitatges principals d’aquestes àrees es destinin a polítiques socials, entenent com a tal, totes les tipologies acollides a qualsevol de les modalitats de protecció establertes a la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge i a la resta de plans i programes en matèria d’habitatge.
El Pla 50.000, emmarcat dins els primers 5 anys de vigència del PTSH, suposa una aposta decidida per incrementar el parc d'habitatge destinat a polítiques socials en 50.000 habitatges mitjançant diverses estratègies. Aquestes inclouen la concertació amb el món municipal, la col·laboració públic-privada, l’agilització dels processos urbanístics i una inversió anual de 1.100 milions d’euros per part de la Generalitat. Mas va destacar, també, la importància d’un nou model de governança per coordinar i fer seguiment a les polítiques d’habitatge, reforçant les oficines locals i millorant la gestió de dades i els ajuts per a la promoció d’habitatge assequible.

Un debat plural i enriquidor
La jornada va incloure una taula rodona moderada per Luisa F. Pinto, membre del gabinet tècnic del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, on van participar el mateix Jordi Mas, Alexandra Quesada, cap de l’Oficina d’Habitatge del Servei de Redacció del PDUM-AMB, Clara Muñoz, directora de la Fundació Salas, i Carme Gómez, gerent de VIMUSA Habitatges Municipals de Sabadell. Durant el debat es van abordar aspectes clau com les estratègies i necessitats per assolir l’objectiu de 50.000 habitatges en el primer quinquenni del PTSH o la necessitat d’adoptar mesures que no excloguin les llars amb ingressos més baixos i d’oferir un acompanyament integral a les persones i famílies en situació de vulnerabilitat, més enllà de l’accés a l’habitatge.
Entre els temes destacats, Alexandra Quesada va defensar la importància del planejament urbanístic pel que fa a les reserves de sòl per a l’habitatge amb algun tipus de protecció, però també la necessitat de promoure altres tipus d’estratègies urbanes com la densificació de centres urbans, l’allotjament dotacional o l’ús de plantes baixes i remuntes dels edificis ja existents, entre d’altres. Clara Muñoz, al seu torn, va subratllar el rol clau de les fundacions que formen part de Cohabitac per promoure habitatges socials i va reclamar una millor dotació de recursos, subvencions a llarg termini, la revisió de la legislació i una fiscalitat més adient i adaptada als promotors socials. Carme Gómez, per la seva banda, va sumar-se a les peticions de Muñoz i va remarcar la necessitat de millorar la fiscalitat i els incentius econòmics per a la col·laboració públic-privada.
L’acompanyament a les persones i famílies en situació de vulnerabilitat va ser un dels temes centrals del debat com a instrument indispensable per solucionar la crisi actual en matèria d’habitatge. Jordi Mas va expressar que cal entendre les polítiques d’habitatge social com un "trampolí" i que aquestes han d’anar acompanyades d’altres polítiques socials per revertir la situació d’aquestes famílies.
Diagnosi de les borses de lloguer social a la regió metropolitana de Barcelona
Durant la jornada, Luisa F. Pinto va presentar els resultats d’una diagnosi sobre les borses de mediació de lloguer social a la regió metropolitana de Barcelona elaborada per la secretaria tècnica de l’XMIR (Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva i PEMB). L’estudi es basa en una enquesta resposta per 19 entitats membres de la Xarxa que gestionen borses de mediació del lloguer social: 15 ajuntaments i 4 entitats del sector social.
Una de les evidències de la diagnosi és la manca preocupant de captació de nous habitatges per a les borses en el context actual de manca d’oferta al mercat privat de lloguer. El 80 % dels contractes vigents gestionats per aquestes borses s’havien captat o renovat abans de 2022, reflectint una fidelització amb els propietaris i propietàries, però també les dificultats per ampliar el nombre d’habitatges disponibles.
L’estudi també revela una manca de col·laboració multinivell pel que fa a l’administració, fet que limita l’impacte d’aquestes borses. Només el 6,7 % dels participants en l’enquesta han establert aliances amb altres ajuntaments o entitats supramunicipals, fet que es va justificar en la manca de normatives vinculants que dirigeixen aquesta col·laboració.
Els principals reptes detectats en la diagnosi fan referència a la captació d’habitatges i el poc atractiu del programa per als propietaris i propietàries respecte a agències i immobiliàries; les condicions dels convenis signats per les borses que reben suport de l’AHC, que necessiten una revisió urgent per adequar-se a les necessitats actuals del mercat; i el seguiment i la gestió de les borses, d’on es desprèn la proposta de mancomunar serveis com les assegurances, el manteniment o la neteja, i ampliar les garanties de pagament al llarg de tota la duració del contracte.
Pel que fa a la creació d’una borsa metropolitana de lloguer social, les persones enquestades mostren reticències pel que fa a la possible duplicitat d’esforços, la resistència de les persones sol·licitants a canviar de municipi i la complexitat de la gestió supramunicipal. Això sí, reconeixent les dinàmiques metropolitanes de mobilitat residencial, també se’n desprenen alguns avantatges com la millora de la coordinació i el treball en xarxa, la possibilitat d’augment en la captació d’habitatge i una major visibilitat del programa.
Programa Bizigune: un model inspirador
La jornada va comptar amb la presentació del programa Bizigune del Govern Basc i Alokabide, societat pública gestora de lloguer, a càrrec d’Arkaitz Arbaizagoitia, director de l’Àrea economicofinancera de gestió d’arrendament i contractació d’Alokabide. Bizigune destaca per mobilitzar habitatges buits de particulars a través de la figura de l’usdefruit de llarga durada, per oferir-los en règim de lloguer social a unitats familiars amb ingressos entre els 3.000 i els 21.000 euros. Actualment, aquest programa gestiona més de 7.300 habitatges i ofereix un rendiment raonable per a la propietat, alhora que garanteix lloguers accessibles per a les famílies.
Les claus de l'èxit del programa inclouen un fort finançament del Govern Basc (el pressupost per al programa és de 41 milions d’euros aquest 2025), incentius fiscals, col·laboració estreta amb els ajuntaments i un sistema d’acompanyament social que redueix la taxa d’impagaments al 2,6 %. Arbaizagoitia va destacar la importància de fomentar el règim de lloguer i millorar la coordinació entre administracions per replicar models similars en altres territoris i va destacar la comunicació, l’avaluació i el rendiment de comptes com aspectes clau de l’èxit del programa.

Tancament i properes passes
Per cloure la jornada, els assistents van participar en un taller en grups per fer aflorar les actuals dificultats amb què es troben en la gestió de les borses de mediació de lloguer i quines solucions es podrien treballar per millorar aquest servei i aprofitar el seu potencial en la mobilització d’habitatge de particulars al lloguer social.
Amb aquesta jornada, l’XMIR reafirma el seu compromís amb l’habitatge inclusiu i sostenible, tal com va concloure Sonia Fuertes, comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona que va reconèixer la capacitat de la Xarxa de generar coneixement i va expressar que ara és el moment de fer un pas més enllà, concretant projectes col·laboratius entre entitats socials i ajuntaments per donar resposta a l’exclusió residencial. Les reflexions i experiències compartides han deixat clar que la col·laboració transversal i l’adopció de models innovadors són essencials per assolir els objectius marcats i garantir un habitatge digne per a totes les persones, tal com recull la missió ‘Habitatge adequat’ del Compromís Metropolità 2030.