Vés al contingut

Llei 11/2022 de millora urbana, ambiental i social dels barris i viles. Elaboració, aprovació i desenvolupament programàtic

Proposició Llei Barris
Acadèmia
Sector públic
Organitzacions ciutadanes
Barri
Actiu
Objectius del projecte

Crear i regular per llei un programa i un fons de recuperació social i mediambiental i de transformació urbana per reduir les desigualtats socials i fer front a la crisi ambiental.

El fons es destinarà a millorar les condicions de vida de la població en els barris i viles que pateixen una alta vulnerabilitat social i riscos d’exclusió, baixa qualitat de l’edificació, dèficits urbanístics, manca d’equipaments i serveis, dificultats d’accessibilitat, riscos ambientals i exposició severa als efectes de l’emergència climàtica.

Descripció del projecte

En la situació persistent de degradació urbanística i social de diversos barris de Catalunya resulta necessària una actuació de regeneració ambiental, social i urbanística en aquells barris i viles més desfavorits, en els quals sigui imprescindible millorar les condicions de vida dels qui hi habiten. I, alhora, generar mecanismes eficaços per governar els efectes de les transformacions realitzades i evitar l’expulsió del veïnat, per a la revalorització urbanística dels habitatges.

Així doncs, la Llei 11/2022, recollint els aprenentatges d’anteriors experiències, habilita la creació un fons de recuperació social, urbana i ambiental de barris i viles de Catalunya, que es destina a actuacions que projectin els ens locals i que persegueixin els següents objectius:

  • Millorar les condicions de vida en els barris de major vulnerabilitat urbana, social i ambiental, amb especial atenció a les condicions de vida de les dones i dels col·lectius més vulnerables, així com mitigar i adaptar-se al canvi climàtic.
  • Afrontar els dèficits urbanístics, ja sigui en l’espai públic i zones verdes, en la xarxa de transport, en la disponibilitat d’equipaments i serveis bàsics, en la qualitat dels habitatges, en l’accés a l’energia i en la dotació de serveis ambientals.
  • Recuperar i promoure l’activitat econòmica dels barris, fomentant l’ocupació comunitària, l’economia social i solidària i el cooperativisme, així com el comerç de proximitat i l’activitat industrial compatible local.
  • Facilitar l’autoorganització del veïnat per a la reivindicació dels seus drets i les seves necessitats col·lectives, així com per a la promoció de pràctiques socialment innovadores i per a la seva participació activa en la formulació i gestió de polítiques urbanes.

El fons a crear, dotat amb pressupost anual de la Generalitat, podria incorporar finançament de l’Estat, de la Unió Europea i d’altres fonts. Els beneficiaris podrien ser-ne ajuntaments, consorcis, consells comarcals, mancomunitats, diputacions i altres ens locals que vulguin dur a terme actuacions de millora en viles, àrees urbanes o barris identificats com a àrees d’intervenció prioritària (AIP).

La participació s’articula a partir d’una convocatòria pluriennal adreçada a ens locals. I es crea una comissió per a la gestió del fons formada per l’administració de la Generalitat, l’administració local i la societat civil.
 

Àmbits d'intervenció
Formació i educació

El nivell formatiu i les competències adquirides han de permetre superar les barreres per accedir o progressar en el mercat laboral. En aquest sentit, cal incidir especialment en la reducció de l’abandonament escolar prematur o en l’aprenentatge al llarg de la vida, tant l’especialitzat com l’enfocat a competències generals (com ara el domini d’idiomes o les competències TIC).

Usos del sòl i model urbà

En un context d’emergència climàtica, s’ha d’avançar cap a un model urbà que prioritzi el benestar ciutadà i la protecció de la biodiversitat. Les ciutats han d’adoptar un model resilient amb una ocupació del sòl que contempli la variable climàtica, amb barris equilibrats i connectats que fomentin distàncies curtes i l’ecomobilitat, i amb espais públics verds i de qualitat.

Infraestructura verda i biodiversitat

La regió metropolitana de Barcelona ha d’impulsar una millora i un augment de la infraestructura verda de manera equitativa arreu del territori. Això significa incrementar-ne la superfície, però també permetre que sigui multifuncional, diversa i connectada, i proveir els serveis ecosistèmics essencials per tal de facilitar la lluita contra el canvi climàtic i garantir la protecció de la biodiversitat.

Multimodalitat i mobilitat activa

Per tal d’aconseguir una mobilitat més eficaç i saludable, és clau comptar amb una metròpoli vertebrada a través de xarxes de mobilitat activa —de vianants i de bicicletes—, d’intercanviadors i noves centralitats, juntament amb una àmplia i coordinada oferta de modes de transport sostenibles que permetin als ciutadans combinar diversos mitjans per fer els seus desplaçaments quotidians.

Planificació territorial i urbana

La planificació és una eina clau per ordenar i regular els usos del sòl i les activitats en el territori, i és, per tant, l’instrument idoni per assolir un model de ciutat coherent amb la manera en què les persones habiten. El planejament ha d’integrar les necessitats que té la ciutadania, repensar les infraestructures i afavorir l’impuls de modes sostenibles.

Vulnerabilitat econòmica

La pobresa és el principal factor de vulnerabilitat en la nostra societat, així que cal incidir-hi de manera directa per ajudar les persones que es troben en aquesta situació, o en risc de caure-hi, utilitzant de manera eficient i efectiva instruments que els permetin disposar d’uns nivells suficients de renda a partir dels quals superar factors de dependència.

Inclusió residencial

L’accés i la permanència de les persones en situació de vulnerabilitat en un habitatge en condicions és fonamental com a base per al seu projecte de vida. Disposar d’un lloc on viure és la clau per accedir a altres drets, com el dret al treball, i per començar una trajectòria que allunyi les persones dels riscos de l’exclusió social.

Drets socials i convivència

A més dels aspectes de caire més material, cal tenir en compte la incidència sobre el progrés personal de tots aquells factors que poden contribuir a assolir l’autonomia, el desenvolupament i la integració social satisfactòria de les persones vulnerables.

Equipaments i “efecte barri”

El lloc on es neix i on es viu marca molt clarament les possibilitats de desenvolupament de les persones. Les actuacions de millora de l’entorn, tant en termes físics com socials, són una peça essencial per a un major equilibri territorial i per oferir oportunitats de progrés per a tothom.

Equilibri territorial

A escala supramunicipal, cal disposar d’eines variades i necessàries d’ordenació del territori, així com d’infraestructures, equipaments i serveis per reduir les desigualtats territorials i la segregació en el conjunt de la regió metropolitana de Barcelona.

Rehabilitació d’habitatges i edificis

L’aprofitament del parc d’habitatge existent a la ciutat consolidada i la seva mobilització al parc d’habitatge assequible requereix processos de rehabilitació energètica, adaptació climàtica i adequació morfològica dels habitatges i edificis. Aquesta onada de rehabilitació pot millorar l’eficiència en l’ús de l’habitatge i, en conseqüència, reduir les despeses de la llar.

Impacte social

El paper de la cultura en la millora del benestar i la salut s’ha demostrat durant la pandèmia i ha contribuït a superar moments d’incertesa i aïllament social. Així mateix, la interacció de la cultura amb altres àmbits com ara l’educació, la salut, la sostenibilitat o el model alimentari pot contribuir a impulsar canvis i acostar-nos a un model de societat més justa, equitativa i sostenible.

Interculturalitat

Així com la llengua i cultura catalanes són part del nostre patrimoni cultural, també formen part d’aquesta riquesa les aportacions de les comunitats de persones nouvingudes que s’assenten i s’integren en la societat. El coneixement, l’intercanvi i el treball conjunt de cultures diferents afavoreix una millor cohesió social i ens acosta a una societat més inclusiva i equitativa, alhora que enriqueix el nostre patrimoni cultural.

Contacte

Parlament de Catalunya
Parc de la Ciutadella s/n
Barcelona (08003)
93 304 65 00