Actualitat
Augmentar un 10% la participació de la població en la vida cultural de l’RMB el 2030, objectiu del Compromís Metropolità
El Celler cooperatiu de Rubí acull la presentació de la missió sobre 'vitalitat cultural' que gira al voltant de Promoure els drets culturals per esdevenir una metròpoli més justa, equitativa i sostenible
Com promoure els drets culturals per esdevenir una metròpoli més justa, equitativa i sostenible? Quin paper hi tenen els ajuntaments? Quins son els beneficis socials de la cultural? Han estat algunes de les qüestions que s’han debatut avui durant l’acte de presentació de la missió sobre 'Vitalitat cultural' del Compromís Metropolità 2030, el primer pla estratègic per a la ciutat real: la dels 5 milions d’habitants i que vol aconseguir que el 2030 la participació de la població de l’RMB en la vida cultural, en tota la seva diversitat, hagi augmentat un 10%. El Celler cooperatiu de Rubí ha acollit l’últim acte de la gira metropolitana que el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) està duent a terme en col·laboració amb la Diputació de Barcelona i l’AMB per 8 municipis per presentar les 8 missions del nou pla estratègic metropolità.
Vitalitat cultural
30 de setembre de 2022
La presència de la cultura en les agendes globals, identificada com a quart pilar del desenvolupament sostenible, així com el rol social que ha jugat durant la pandèmia, mostren la seva influència en la societat i el benestar de la ciutadania. “Malauradament, les escasses xifres de què disposem ens alerten que aproximadament un terç de la població no participa en la vida cultural”, ha lamentat el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, per la qual cosa el Compromís Metropolità 2030 vol aconseguir augmentar un 10% aquesta xifra. En aquest sentit, ha manifestat que, per augmentar aquesta participació és fonamental reforçar el rol social de la cultura a través de l’impuls dels drets culturals i de polítiques que promoguin l'augment de la participació cultural, en sentit ampli però també reforçar el teixit associatiu i cultural de proximitat ja que és a petita escala, des dels barris i municipis, des d’on s’ha actuar. “Un dels principals objectius serà millorar la definició de l’indicador. Poder treballar amb el conjunt d’actors per millorar les dades i els indicadors”, ha afegit.
L’acte, que ha estat conduït per la periodista Mariona Álvarez, ha tingut com a amfitrió el regidor del Servei de Promoció i Dinamització Cultural de l'Ajuntament de Rubí, Moisès Rodríguez, qui ha parlat del paper dels ajuntaments en el foment de la cultura. “Els ajuntaments hem de ser provocadors, incentivar que la cultura que hi ha a les ciutats surti a la llum”, ha dit, i ha posat en valor la singularitat dels municipis per la pluralitat i la diversitat que es dona a les ciutats. “El repte és aconseguir que el teu ciutadà sigui l’ambaixador de la teva cultura”, ha dit.
L’actor rubinenc Enric Majó, qui ha fet de padrí de l’acte, ha fet un repàs del paper de la cultura en els darrers 40 anys, ha reflexionat sobre les motivacions de la gent a l’hora de participar en activitats culturals, del paper de la llengua i la cultura en un territori divers com és Catalunya i sobre si existeix o pot arribar a existir una “cultura metropolitana”. “La cultura, a més a més de fer gaudir ha de provocar”, ha assegurat, alhora que ha demanat entendre-la “com una necessitat més, com l’habitatge o la salut pública”: “pensem per exemple en la pandèmia, com hem pogut sortir del desastre que ens estava passant a tots nosaltres? A través de la cultura. La cultura també és salut”.
Image
Com fomentar la participació de la ciutadania en activitats culturals?
Durant l’acte també s’han presentat una sèrie de projectes que ja existeixen i que estan alineats amb els objectius de la missió. Joan Gallisà, director de l'Àrea de Projecció de Ciutat, Cultura i Esports de l'Ajuntament de Rubí ha presentat el Pla d'acció i innovació cultural, un instrument de planificació que detallarà els objectius, estratègies i actuacions que l’Ajuntament de Rubí desenvoluparà en els propers cinc anys per tal de garantir els drets culturals de la ciutadania i defensar els bens culturals comuns. “El Pla servirà per dinamitzar la cultura: cohesionar, vertebrar i fer un camí junt entre tots els agents culturals”, ha explicat.
Eva Sòria, directora d'Arts Visuals i Innovació de l'ICUB, ha parlat de la biennal d’art europea Manifesta 2024,que acollirà Barcelona i en la qual participen 11 municipis metropolitans. Aquesta biennal itinerant es caracteritza per investigar i reflexionar sobre el desenvolupament emergent de l’art i la cultura contemporanis, i inclou innovacions en pràctiques de cures, mediació i educació i en la recerca del compromís del públic local, nacional i internacional amb nous aspectes i formes d’expressió artística. Manifesta és una biennal cultural que aposta per la innovació i que vol transmetre informació rellevant que s’expliqui a través de la cultura. “És un gran repte per Manifesta fer-ho en àmbit metropolità i no només en una ciutat”, ha dit.
Per la seva banda, Laia Gargallo, cap del Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona, ha presentat el projecte transformador CulturaMENT, que promou l'organització d’activitats culturals adreçades a persones grans amb malalties mentals i els seus familiars i persones cuidadores. “En el cas de la salut, cada vegada hi ha més evidència científica que la cultura ens cura. L’Alzhèimer afecta al 50% de persones més grans de 85 anys. S’ha observat que amb intervencions culturals tutelades es pot millorar l’estat d’aquestes persones”, ha explicat.
Image
Marta Esteve, directora general de la Fundació Carulla, ha explicat que Mutare al territori és un projecte “que posa en diàleg a molts àmbits de la societat”, i té una metodologia que ajuda a identificar reptes socials en un territori concret amb l’objectiu de resoldre’ls en comunitat des de la cultura, connectant els agents socials i culturals en una sessió dinamitzada per l’equip de la Fundació Carulla. “Hem vist que: els projectes culturals han de poder parlar d’allò que estem vivint les persones en el nostre dia a dia, han de posar les persones al centre i que la cultura transforma, però només aquella que es sosté en el temps pot crear sentiment de territori”, ha afegit.
Finalment, Eulàlia Buch, cap de l'àrea social de la Plataforma per la Llengua ha presentat l’Apparella't, una app que potencia l’ús social del català mitjançant una aplicació tecnològica que permet crear parelles lingüístiques, una eina clau per contribuir a l’arrelament i cohesió social. “Des de la Plataforma per la Llengua, l’objectiu prioritari és poder arribar als barris i convertir el català en una llengua útil i d’oci per la societat”, ha apuntat.
Image
L’acte ha acabat amb una visita a La Nuu, una exposició fotogràfica temporal a peu de carrer de la mà del seu director artístic, David Molina, qui ha explicat que l’objectiu és “crear un espai on passen coses” on la gent pot aprendre “des de la llibertat personal i des d’un mateix”. La il·lustradora Cé Marina ha fet un dibuix representatiu de la darrera missió que s'han presentat 'Vitalitat cultural' i que tanca la gira per la regió metropolitana de Barcelona.