Vitalitat cultural

La tasca de garantir la diversitat cultural i el dret de les persones a participar en la cultura, en un sentit ampli, s’ha de complementar amb la disponibilitat dels recursos humans i econòmics necessaris per elaborar, executar i avaluar l’impacte de les polítiques culturals que s’implementen en la regió metropolitana de Barcelona, començant per la disponibilitat de dades específiques, significatives i territorialitzades.

El retrocés en el coneixement i l’ús del català que mostren les dades de les darreres dècades evidencia la necessitat de preservar la nostra llengua, així com també de recuperar els referents culturals catalans i fomentar-ne de nous que es complementin amb els procedents d’altres tradicions culturals.

El paper de la cultura en la millora del benestar i la salut s’ha demostrat durant la pandèmia i ha contribuït a superar moments d’incertesa i aïllament social. Així mateix, la interacció de la cultura amb altres àmbits com ara l’educació, la salut, la sostenibilitat o el model alimentari pot contribuir a impulsar canvis i acostar-nos a un model de societat més justa, equitativa i sostenible.

Així com la llengua i cultura catalanes són part del nostre patrimoni cultural, també formen part d’aquesta riquesa les aportacions de les comunitats de persones nouvingudes que s’assenten i s’integren en la societat. El coneixement, l’intercanvi i el treball conjunt de cultures diferents afavoreix una millor cohesió social i ens acosta a una societat més inclusiva i equitativa, alhora que enriqueix el nostre patrimoni cultural.

Les crisis dels darrers anys han debilitat molt el sector cultural. Per revitalitzar-lo, cal posar el focus en el teixit cultural, comunitari i associatiu de proximitat: els barris o els municipis. L’impuls del talent creatiu, la innovació en contingut i formats, la reducció de la precarietat laboral o l’efecte tractor que els grans equipaments tenen sobre el conjunt són algunes mesures que poden revertir la situació.

Els projectes culturals supramunicipals i els sistemes d’itinerància contribueixen a una millor articulació territorial de la metròpoli, contraresten la centralitat de Barcelona i garanteixen una distribució territorial més equitativa de l’oferta cultural. La coordinació i el treball en xarxa dels agents culturals és fonamental per aconseguir una millor distribució de l’activitat cultural i alhora preservar la idiosincràsia dels municipis que integren la regió metropolitana.