Emergència ambiental i climàtica

Cal impulsar un canvi en la gestió integral de l’aigua a la regió metropolitana de Barcelona per fer front a la falta de recursos hídrics locals i als episodis de sequera. Concretament, és necessari fomentar l’augment de l’ús d’aigua regenerada i de fonts alternatives (a escala industrial, agrícola i residencial), i assolir una major eficiència en el consum.

La transició energètica és un procés clau i que s’ha de donar de manera progressiva i democràtica per tal de reduir les emissions de GEH i, per tant, mitigar els efectes del canvi climàtic. En aquest sentit, cal avançar cap a la substitució de l’energia d’origen fòssil per energia local i renovable, la disminució del consum, l’augment de l’eficiència i l’autoproducció.

El transport de persones i mercaderies és una de les principals fonts d’emissions de gasos amb efecte hivernacle i altres contaminants de les ciutats. És imprescindible, per tant, impulsar un canvi en l’actual model de mobilitat —que té una forta dependència dels combustibles fòssils— cap a l’ecomobilitat, acompanyat d’un ús més racional de les grans infraestructures.

És primordial establir un canvi del sistema econòmic actual basat en el consum dels recursos naturals i l’augment de les desigualtats socials, cap a un model més just i sostenible. Cal impulsar un model de desenvolupament que respecti el territori i fomenti l’ocupació de qualitat, mitjançant l’impuls de l’economia circular, la simbiosi industrial i un consum basat en productes sostenibles i de proximitat.

En un context d’emergència climàtica, s’ha d’avançar cap a un model urbà que prioritzi el benestar ciutadà i la protecció de la biodiversitat. Les ciutats han d’adoptar un model resilient amb una ocupació del sòl que contempli la variable climàtica, amb barris equilibrats i connectats que fomentin distàncies curtes i l’ecomobilitat, i amb espais públics verds i de qualitat.

El sistema litoral és complex i sensible als efectes del canvi climàtic. L’increment dels episodis meteorològics extrems i l’augment del nivell del mar generen anualment pèrdues econòmiques i efectes negatius socialment i ambientalment. Cal plantejar mesures d’adaptació amb solucions basades en la natura, per tal que sigui més resilient, alhora que se’n protegeix la biodiversitat.

La regió metropolitana de Barcelona ha d’impulsar una millora i un augment de la infraestructura verda de manera equitativa arreu del territori. Això significa incrementar-ne la superfície, però també permetre que sigui multifuncional, diversa i connectada, i proveir els serveis ecosistèmics essencials per tal de facilitar la lluita contra el canvi climàtic i garantir la protecció de la biodiversitat.