El Compromís Metropolità vol aconseguir una reducció del 45% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle per al 2030

Durant l’acte, Estela ha recordat que l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic estipula que a Catalunya li correspon un esforç de reducció de les seves emissions difuses del 44% respecte el 2005, i un objectiu global de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle per al 2030 del 51% respecte el 2005. Per aquest motiu, el compromís estratègic necessari d’aquesta missió és l’establiment d’una fita de reducció de les emissions dels gasos amb efecte d’hivernacle del 45% l’any 2030 respecte l’any base de 2005.

Les ciutats generen el 70% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i, per tant, és on cal actuar urgentment per reduir-ne els impactes. L’emergència ambiental i climàtica afecta la salut i el benestar de les persones, el territori i la biodiversitat. Per això, és imprescindible abordar des de l’escala metropolitana la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic, mitjançant una transició en el model energètic i repensant la gestió dels recursos. Però, quin és el paper dels ajuntaments en la lluita contra l’emergència ambiental i climàtica? Calen aliances per lluitar contra el canvi climàtic? Son algunes de les qüestions que s’han abordat durant l’acte que ha estat conduït pel periodista Ivan Fernández.

L’esdeveniment ha tingut com a amfitriona l’alcaldessa de Vilanova, Olga Arnau, que ha destacat la necessitat que els municipis treballin coordinadament per lluitar contra l’emergència climàtica perquè “sense coordinació ni hi ha èxit”. “Els municipis hi tenim molt a dir: reduir emissions no ho pot fer un municipi sol, ho hem de fer tots perquè l’aire no té limitacions”, ha afegit.

“Que jo estigui com a regidor de Mataró en un acte a Vilanova on es presenta una missió del Compromís Metropolità vol dir que la metròpoli més enllà de Barcelona també importa i això és un encert”, ha dit Xesco Gomar, president delegat de l’Àrea d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona i regidor de Serveis, Sostenibilitat, Transició ecològica i cultura a Mataró, que també ha volgut deixar clar que “sense inversió no hi ha solució, ni estratègia ni podem pagar la gent que en sap perquè ens assessori per combatre la crisi climàtica”. Segons David Alquézar, delegat territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya, és crucial obrir el debat sobre com fer la transició energètica sense perdre identitat. “Cal fer un esforç per obrir el debat, amb una visió global i més enllà de pugnes partidistes, amb equilibri de fer-ho bé i ràpid però amb consens territorial”, ha assegurat.

Com a padrí de l’acte el metereòleg Tomàs Molina, ha parlat de les amenaces que es produeixen sobre els espais litorals, com fer-hi front i sobre les mesures que es poden dur a terme a escala local per combatre una problemàtica que és global. “És un futur diferent i tenim dues obligacions: intentar que sigui el mínim de diferent possible amb la reducció emissions i canviar maneres de fer i l’altre és l’adaptació a la realitat que està canviant”, per la qual cosa ha recordat el que el sisè informe de l’IPCC estableix per ser carbononeutrals el 2050 és indispensable l’acció público-privada.

Image

Quins projectes poden contribuir a l’assoliment de la missió?

Pel que fa la taula rodona sobre projectes alineats amb l’objectiu de la missió, l’acte ha comptat amb les intervencions del regidor d’Urbanisme i Medi Ambient de Vilanova i la Geltrú, Francesc-Xavier Serra, que ha parlat del projecte SCORE de recuperació de les dunes de la Platja del Far que tracta de buscar solucions resilients des del territori en col·laboració amb la ciutadania. Rosa Figueras, cap del Servei de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès ha explicat quatre accions que es duen a terme des del projecte Penedès Circular, un programa que convida a les empreses a iniciar un procés de transformació cap a l’economia circular i la simbiosi industrial com a estratègia per a la competitivitat i la reactivació econòmica. Entre les accions que es duen a terme ha situat: convenis amb el consell general de cambres, auditories energètiques a empreses a qui se’ls fa propostes de millora, un market place d’economic circular amb microponències on les universitats presenten solucions a problemàtiques d’economia circular i com incloure els polígons d’activitat econòmica. En totes les accions, ha dit, l’element “imprescindible” és la col·laboració público-privada.  

Ana Romero Càlix, cap de Servei d'Emergència Climàtica i Educació Ambiental de l’AMB, ha explicat la Xarxa metropolitana de refugis climàtics, que agrupa els equipaments municipals i els espais públics que poden proporcionar condicions de confort tèrmic en episodis de temperatures extremes. “Hem de passar de l’adaptació reactiva que és la xarxa a l’adaptació preventiva on tots hem de contribuir en aquest nou mon que tindrem”, ha assegurat.

Marc Roselló, ha parlat de SOM Energia com a membre de l'equip del projecte Impuls de Comunitats Energètiques com “espais col·lectius d’acció”. “Son un actor col·lectiu clau: hi han d’estar l’administració, les empreses i la ciutadania i hem de protegir el seu espai”, ha manifestat. Finalment, Sandra Carrera, ha presentat la Xarxa per a la Conservació de la Natura com a directora. “El que fem és crear aliances i col·laboració público-privada amb la ciutadania mitjançant projectes que contribueixin a conservar la biodiversitat mitjançant la custòdia del territori i posant d’acord entitats que poden fer accions de millora dels espais i les espècies i mitjançant el voluntariat ambiental”, ha explicat.

Image

Per acabar l’acte ha tingut lloc una visita guiada per les dunes recuperades de la Platja del Far que ha servit per entendre el valor que tenen per a Vilanova i la Geltrú i per la metròpoli. Com en tots els actes, la il·lustradora Cé Marina ha fet un dibuix de la missió sobre “Emergència ambiental i climàtica”.

Recupera el vídeo resum de la jornada aquí.