L’Oficina Conjunta d’Alimentació Sostenible es presenta en societat amb una jornada sobre la necessitat de repensar i revaloritzar els vincles rural i urbà

Com funciona? Generant lligams, cadascú des de les seves competències, desenvolupant projectes conjunts, impulsat accions i jornades que han vinculat el món de la producció d’aliments amb el del consum, ajudant a establir connexions rural-urbanes, un factor “indispensable” per a la transformació del sistema alimentari. Per això, l’Oficina es centra sobretot en aquells aspectes que enforteixen aquest vincle entre la producció i el consum. Martrat ho ha explicat de la següent manera:

1. En l’àmbit dels vincles urbà rural: incubant i impulsant projectes d’agermanaments de menjadors escolars i de restauració amb pagesia; de sensibilització a través d’eines pròpies de les administracions com la Gastroteca  o el Benvinguts a Pagès, el projecte Menjadors més Sans i Sostenibles de l’Ajuntament de BCN.
2. En l’àmbit de la comercialització: acompanyament a projectes de comercialització compartida i establint vincle amb els mercats municipals i botigues de barri.
3. En l’àmbit de la contractació pública: participació i suport en l’elaboració de criteris per a poder posar en valor l’alimentació de proximitat.
4. En l’àmbit de recolzar i facilitar espais de governança compartits com la CARM o el grup de treball de l’Acord de ciutat de BCN. 

Amb un abast metropolità, l’OCAS és una eina de governança a partir de projectes de col·laboració concrets, molt en la línia del que planteja el Compromís Metropolità 2030 i una peça fonamental per a l’impuls de la Missió Alimentació Saludable. “Esperem que l’OCAS sigui una bona locomotora per enfortir les relacions entre el mon rural i el mon urbà”, ha expressat el Secretari d'Alimentació del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda, Carmel Mòdol, qui ha fet la benvinguda a la jornada.

El Palau Robert ha acollit aquesta trobada que ha servit per abordar des de diferents mirades tot el que té relació amb els vincles rural i urbà. La mirada àmplia sobre la situació actual l’ha aportat Enric Tello, catedràtic de la Universitat de Barcelona i expert en sostenibilitat de sistemes agroalimentaris i paisatges agraris, qui ha apostat per reconnectar camp i ciutat per fer la producció saludable i sostenible d’aliments rendible per la pagesia. Segons Tello, per lluitar contra el canvi climàtic no n’hi ha prou amb la transició energètica, “el sistema alimentari és clau perquè és part del problema però també pot ser-ho de la solució”. Segons ha explicat, el potencial de reducció de gasos d’efecte hivernacle (GEH) que pot proporcionar l’agroecologia és equivalent o superior al que resulta de la transició a les energies renovables.

 "L'agroecologia regenera els sòls, que capturen més CO2 i són més fèrtils, retenen més aigua i fan paisatges en mosaic, bons per la biodiversitat. Per això necessitem a la pagesia, també a prop de les ciutats", ha recordat el catedràtic. Finalment, Tello ha assegurat que cal és combinar la transició agroecològica amb el foment d’una alimentació més sostenible a tots nivells. El procés hauria de tenir cinc etapes:

1. Reduir progressivament els inputs externs
2. Substituir-los totalment
3. Redissenyar el conjunt de l’agrosistema a escala de paisatge
4. Reconnectar camp i ciutats amb sistemes agroalimentaris més localitzats i de proximitat
5. Dissenyar sistemes alimentaris a escala ciutat-regió avançant en la reconstrucció de tot l’agrosistema a escala global

Laia Batalla i Carrera, biòloga i directora de l'Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, Martí Sales i Sariola, escriptor, traductor i músic i Rosa Cerarols Ramírez, Geògrafa, antropòloga, investigadora, docent a la UPF i escriptora, han parlat dels reptes del vincle rural-urbà per a un sistema alimentari sostenible des del marc cultural: ruralitat, al seu entendre, vol dir sobretot treballar la terra i l’arrelament, relacionar-se amb l'entorn, cosa que també es pot fer des de la ciutat. “El sistema ha construït un imaginari molt romanitzat, però el que cal és una relació d'igual a igual”, han conclòs.

La coordinadora del Gabinet Tècnic del PEMB, Irene Navarro, i el Gerent de l'Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), Albert Puigvert Tuneu, han coincidit en les prioritats rural urbà des de les diferents agendes: 

• La proximitat i la interrelació del territori és central per les transformacions del sistema alimentari, tal com determina la Missió Alimentació del Compromís Metropolità 
• La relació producció-consum i ciutat-territori és primordial

Per això, Navarro ha recordat que dins del pla estratègic de la ciutat dels 5 milions es destaquen 3 mesures prioritàries per a la Missió Alimentació:

1. Espais agraris protegits i gestionats
2. Centres d’intercanvi d’alimentació de proximitat
3. Compra pública i incentius als menjadors col·lectius

També ha explicat com s’ha recuperat l’espai de governança de la Carta Alimentaria de la Regió Metropolitana, la CARM, un instrument de coordinació estratègica pel desenvolupament de polítiques alimentàries en clau local i metropolitana i que agrupa un centenar d’entitats, organitzacions i persones, representants de la 5è hèlix, i de la que a partir d’ara n’és oficina tècnica l’OCAS. “Ja s’ha fet una primera trobada justament per posar sobre la taula les prioritats de la missió, les tres mesures, i la idea és mantenir un ritme de trobades presencials i interacció, fins i tot amb opció que en puguin sortir grups motor per qüestions concretes, i que tot plegat sigui un espai de nova governança a escala metropolitana per la qüestió de l’alimentació sostenible i saludable”, ha detallat. 

Per tot plegat, Navarro ha volgut posar en valor que l’Oficina és un exemple de col·laboració entre administracions i agents al voltant d’un tema estratègic, que presenta reptes i objectius compartits. “És, per tant, un exemple del que volem assolir amb totes les missions: noves capacitats de governança pel territori metropolità”, ha conclòs. 

Des de l’òptica de la producció i consum, Íngrid Buera Nadal, directora de Màrqueting i Relacions Institucionals de Mercabarna, Llorenç Llop Manuel, president de la Federació d'Empresaris Productors de Venda de Proximitat a Catalunya i Gilad Buzi, pagès ecològic i cofundador de l'Associació de Productores Agroecològiques de Catalunya, han recordat que actualment no podem autoalimentar Catalunya, però sí que es podria en el futur. “Tenim terra, que cal dedicar a la producció, i falta pagesia”, han manifestat.

Algunes de les idees que han sortit de la conversa són: 

• Cal planificació i més inversió en més cultius, millorar la distribució
• Cal canviar les dietes fomentant els productes locals
• La compra pública és clau, però les barreres administratives són molt grans
• Les persones migrades són les que ens alimenten, perquè són les que treballen als camps i fan la distribució

Finalment, Neus Monllor Rico, consultora agrosocial i Dirk Madriles Helm, pastor i representant de la Xarxa de Relleu d'Explotacions Agràries, han posat el punt i final a la jornada recollint les principals conclusions i llençant la idea provocadora que “si volem un món rural viu, ens l'hem de menjar”.