Operativitat i col·laboració, claus dels projectes d'habitatge a la 1ª jornada de la Xarxa Metropolitana d'Inclusió Residencial

La trobada ha servit per identificar el consens al voltant dels beneficis i els desafiaments de les polítiques d'habitatge col·laboratiu metropolità i per començar amb la implementació de la missió d'habitatge adequat del Compromís Metropolità 2030
1a trobada presencial de la XMIR

La 1ª jornada presencial desprès de dos anys de funcionament de la Xarxa Metropolitana d'Inclusió Residencial (XMIR), ha tingut lloc la darrera setmana d'octubre al Museu Picasso de Barcelona sota el títol ‘Coproducció de projectes d'inclusió residencial'. L'esdeveniment, organitzat pel PEMB i l'Acord Ciutadà, ha constat d'una taula rodona en la que s'han compartit experiències estratègiques en habitatge i dos tallers que han servit per analitzar projectes d'habitatge col·laboratiu i reflexionar al voltant de la missió ‘Habitatge adequat' del Compromís Metropolità 2030, el nou pla estrat ègic per a la ciutat dels 5 milions. Aquesta, posa el focus en reduir el percentatge de la població de la regió metropolitana de Barcelona que pateix sobrecàrrega per despeses de lloguer i subministraments essencials, al destinar-hi més del 30% dels seus ingressos.

Taula rodona: ‘Experiències estratègiques en habitatge: projectes municipals i programes supramunicipals' 

La jornada ha començat amb una breu presentació dels representants de les entitats organitzadores: Oriol Estela Barnet, coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i Sonia Fuertes Ledesma, comissionada d'Acció Social de l'Ajuntament de Barcelona. 

Tot seguit, ha tingut lloc la taula rodona ‘Experiències estratègiques en habitatge: projectes municipals i programes supramunicipals', introduïda per Carme Trilla, presidenta de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona i de la Fundació Habitat3: 'l'objectiu d'aquesta taula és explorar els programes i projectes d'actuació municipal i supramunicipal en matèria d'habitatge, per identificar tant els beneficis com els desafiaments de les polítiques d'habitatge col·laboratives', ha assegurat.  

Durant la seva presentació, Trilla ha fet explícita la necessitat de dibuixar les estratègies urbanístiques i de col·laboració públic-privada a escala metropolitana sobre el Pla Territorial Sectorial de l'Habitatge (PTSH).  

A continuació, ha tingut lloc un debat on, Antoni Suárez Pizarro, 5è tinent d'alcaldia de l'Àrea d'Habitatge i Energia de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, ha afirmat que, actualment, 'compartim un diagnòstic que comença a mostrar un consens general a l'hora de donar respostes al repte de l'habitatge' a la regió metropolitana de Barcelona.  

Seguidament, Alba Bou Jordà, 2a tinenta d'alcaldia de l'Àrea d'Urbanisme i Habitatge de l'Ajuntament del Prat de Llobregat, ha destacat les borses d'habitatge de lloguer social, com 'una gran referència que pot servir d'ajuda i que es va crear com a solució transitòria'. Ha assegurat que tot i que es corre el risc de liberalitzar el mercat, serveix com a eina atenuant que pot resoldre situacions de moltes famílies. 

La problemàtica del sensellarisme ha estat introduïda en el debat per Damià del Clot i Trias, alcalde de Vilassar de Mar i President del Consell Comarcal del Maresme, qui ha explicat que la situació s'ha agreujat amb la pandèmia, i que iniciatives com el pavelló de Masnou, que acull a persones sense llar de tota la comarca, 'reforcen la idea que cal posar-se d'acord i treballar conjuntament'.

Per últim, Joan Batlle i Bastardas, director de Programes Socials d'Habitatge de l'Agència Catalana de l'Habitatge, ha posat sobre la taula la importància del finançament i el desplegament i articulació dels plans, recordant que 'quan hem disposat d'un marc de planificació, d'un pla de l'habitatge, i quan hem legislat, hem vist que es poden fer coses', tot i que aquesta no és una situació que es doni habitualment, per la manca d'inversió en projectes d'habitatge.  

Principals conclusions de la jornada 

La jornada ha conclòs  amb un recull d'idees destacades durant la trobada sobre els elements que hauria de tenir una política d'habitatge. A continuació n'esmentem algunes:  

  • El pessimisme que ens envaeix per no poder resoldre els problemes d'habitatge després de tants anys és raonable, però hem de ser conscients que tenim una caixa d'eines a Catalunya: la llei del dret a l'habitatge, les borses i les oficines locals d'habitatge o els plans locals d'habitatge. 

  • Les eines existents s'han de desenvolupar des dels ajuntaments, administració més pròxima a la ciutadania, però en xarxa i amb el suport tècnic i finançament de la Generalitat com a administració competent. 

  • Els municipis han anat fen la feina a escala local, però tenim uns estretors a nivell metropolità. Alguns municipis tenen limitacions pressupostaries, altres limitacions territorials, que redueixen la capacitat de resposta segons el tipus de territori i de la capacitat demogràfica per fer i desenvolupar polítiques. 

  • El Pla Territorial Sectorial de l'Habitatge pretén marcar un horitzó de llarg termini amb l'objectiu d'evitar els efectes de respondre a problemes immediats amb solucions poc adequades.

  • La gestió de l'habitatge social té un cost que s'ha d'incorporar en les polítiques d'habitatge d'inclusió. Actualment aquestes despeses no estan contemplades i els processos resulten deficitaris. 

  • Cal donar estabilitat a les polítiques d'habitatge des de la Generalitat, tant per cobrir el reconeixement estructural com per atendre emergències.

  • Les administracions locals han après a desenvolupar experiències de col·laboració amb actors de l'àmbit privat social, sent conscients que han de guanyar diners, però amb menors utilitats. 

  • Disposem de molts instruments, però cal orientació política i finançament a llarg termini. 

Les situacions de sobrecàrrega residencial es reprodueixen en tot el territori, i deixen cada cop més llars excloses del mercat. Iniciatives com la XMIR, ajuden a trobar solucions per disminuir el percentatge de població a la regió metropolitana de Barcelona que destina més d'un 40% dels seus ingressos a lloguer i subministraments, una quantitat excessiva que, segons les Nacions Unides, pot comportar risc de pobresa i posar en perill altres drets bàsics. Alguns exemples de projectes que impulsen la missió d'Habitatge Adequat del Compromís Metropolità 2030 són el projecte VESTA (Acompanyament integral a dones sense llar amb fills i filles a càrrec al Besòs) o Pisos Buits.