Pensar les polítiques d’habitatge de forma comunitària i integral, clau per a les missions d’habitatge adequat i cohesió territorial

El passat 17 d’abril va tenir lloc una nova trobada de la Xarxa Metropolitana d'Inclusió Residencial impulsada pel PEMB i l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, en què participen entitats operadores d’habitatge del tercer sector i ajuntaments metropolitans per impulsar la missió habitatge del Compromís Metropolità 2030.  

El primer cas que es va presentar durant la sessió va ser el programa Barris amb futur 2024, de la Generalitat de Catalunya, que treballa noves metodologies d'intervenció de les polítiques socials i urbanes en 20 barris en situacions de vulnerabilitat que, a més de possibles intervencions de regeneració urbanística, posi èmfasi en la millora integral de les condicions de vida dels veïns del barri i dels seus vincles comunitaris. Una línia d’acció que convergeix amb la mesura 33 del Compromís Metropolità 2030.  

La hipòtesi de treball d’aquest projecte és que si a més de la intervenció urbanística i social, que milloren la qualitat de l’espai públic i dels equipaments i ofereixen ajuts i actuacions que milloren les condicions de vida dels seus habitants, també es fa intervenció comunitària i es treballen els vincles d’identificació amb el barri i pertinença amb la comunitat, la població no voldrà marxar-ne, no es donaran processos de substitució i es podrà comprovar l’èxit del conjunt d’intervencions en relació amb aquell barri.

La importància del capital social 

En aquest sentit, Xavier Godàs, director general d'Acció Cívica i Comunitària al Departament de Drets Socials, va destacar la importància que hi hagi capital social als barris abans de fer l’actuació urbanística i com sovint l’administració es troba amb dificultats per articular el capital social dispers i cohesionar els teixits associatius que estan segregats. “Si no hi ha un espai comú de confluència, ni disposem d’una base social crítica que contribueixi a la creació i definició de polítiques públiques, costarà més que funcioni la intervenció. Necessitem aquest teixit associatiu per a desenvolupar projectes de rehabilitació i regeneració sociourbana”, va afirmar Godàs. 

Durant la sessió també s’ha presentat el Pla Comunitari de Rehabilitació i Ajuts socials de Sant Ildefons, a Cornellà de Llobregat, que és una mostra de la importància del treball transversal, multinivell i multiactor que ve desenvolupant el Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH) per treure el màxim profit del finançament d’aquestes actuacions i focalitzar-les en la població més vulnerable dels barris metropolitans identificats al Pla Metropolità de Rehabilitació d’Habitatges. Daniel Broto, cap d’habitatge de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat, va detallar que “el pla de rehabilitació d’habitatges està encabit en un pla comunitari més ampli, amb intervencions sociocomunitàries per atendre a totes les dimensions de la vulnerabilitat” i que fa cert temps que funciona. 

Aquesta intervenció es fa al barri de Sant Ildefons, que té 26.000 habitants i és una zona vulnerable segons l’Índex de Vulnerabilitat Urbana de l’Institut Metròpoli. Gràcies a un conveni entre l’Ajuntament de Cornellà i el Consorci Metropolità de l’Habitatge els propietaris poden accedir a una sèrie d’ajuts i fons, com els Fons Next Generation, que en aquest cas podran subvencionar fins al 65% del cost total de la rehabilitació energètica i de conservació, i pel 35% restant ofereixen 3 fórmules diferents d’ajuda al finançament dels propietaris.  

A més d’aquesta rehabilitació energètica i de conservació, el pla també ofereix l’opció de dur a terme obres per millorar l’accessibilitat i habitabilitat, molt necessàries també per la tipologia edificativa dels blocs del barri. En aquesta primera fase del programa, que s’executarà fins al 2026, s’està treballant en la rehabilitació de 49 blocs de pisos plurifamiliars, dels 150 que es va detectar que necessitaven millores.  

Pla de treball 2024

En aquesta trobada de la XMIR també s’ha presentat el seu pla de treball per al 2024, que posa l’èmfasi en la generació de coneixement compartit que detecti barreres, i permeti crear capacitats a escala metropolitana i la coproducció de projectes per millorar les formes de provisió i gestió d’habitatge assequible: 

1. D’una banda, s’ha establert que s’elaborarà un inventari de les borses de mediació per habitatge de lloguer social dels municipis de la regió metropolitana de Barcelona, en col·laboració amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. 
    
2. De l’altra, la creació d’un grup de treball de promotors i gestors d’habitatge social per intercanviar models innovadors de construcció i gestió d’habitatge assequible, en col·laboració amb Gestors d’Habitatge Social de Catalunya (GHS). Per això, es convida als membres de la xarxa que vulguin formar part del grup de treball a enviar un correu a: secretariatecnicaXMIR@protonmail.com. 

La referent de la XMIR i membre de l’equip tècnic del PEMB, Luisa F. Pinto, ha remarcat la importància de les polítiques sociourbanes en clau comunitària per incidir sobre l’exclusió residencial a la regió metropolitana i ha aprofitat per animar als assistents a formar part del grup de treball amb promotors i gestors d’habitatge social, que serà el primer exercici de cocreació de la xarxa.