Vés al contingut

5 projectes que expliquen l’estratègia d’alimentació a la metròpoli

L’espai de governança de la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona es reuneix per parlar sobre l’estratègia de futur de l’alimentació sostenible
Reunió de la CARM

L’espai de governança de la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona (CARM), que és l’espai de referència de la missió d’Alimentació, s’ha reunit aquesta setmana per parlar del desenvolupament de les polítiques alimentàries actuals i debatre properes passes, entre elles l’obertura d’una oficina que servirà per coordinar i impulsar projectes entre administracions. Durant la trobada, s’han presentat cinc projectes d’alimentació que figuren com a exemple a seguir i que concorden amb la visió de la missió d’Alimentació saludable del Compromís Metropolità 2030.  

Què és la CARM? 

La CARM és un instrument de coordinació estratègica liderat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i que té com a objectiu desenvolupar polítiques alimentàries en clau local i metropolitana. Aquesta entitat, busca reforçar el consum de productes locals i de proximitat per a la transició cap a un model de major sobirania alimentària, més just, segur, sostenible i saludable.  

Al 2021, Barcelona va ser la capital mundial de l’alimentació sostenible, fet que va impulsar en gran mesura les polítiques alimentàries a la regió metropolitana.  

Els 3 punts clau de la reunió 

La reunió ha estat dirigida per Oriol Estela Barnet, coordinador general del PEMB, qui ha fet un balanç dels avenços des del 2021, amb l’impuls de Barcelona com a capital mundial de l’alimentació sostenible, així com també de les perspectives de futur en polítiques alimentàries, les quals anirien lligades a la Missió d’Alimentació Saludable del Compromís Metropolità 2030, el nou pla estratègic de la regió metropolitana de Barcelona.  

‘El compromís concret de la Missió d’Alimentació Saludable apunta a allò que pot comportar un canvi més gran, en aquest cas és la proximitat’, ha explicat Estela, assegurant que consumir productes de producció local (en un àmbit que abordaria Catalunya), és el que tindrà més impacte positiu a nivell d’alimentació, tant en salut com en termes de sostenibilitat i economia. 

A més, la coordinadora de l’Oficina Compartida de l’Alimentació Sostenible (OAS)  Lidón Martrat,  ha estat l’encarregada d’explicar als òrgans de govern com aquesta oficina és un instrument ideal per impulsar projectes específics en matèria d’alimentació.  

En definitiva, podem resumir la trobada en 3 idees clau: 

  • La Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible 2021 ha impulsat enormement l'àmbit de les polítiques alimentàries en els darrers tres anys (des de la pandèmia).   

  • Les següents passes són la posada en marxa d’una oficina per coordinar i impulsar projectes entre administracions, que permetrà impulsar projectes potents en tot el territori i la cerca d'oportunitats de finançament de noves iniciatives a través dels fons europeus. 

  • La coordinació entre actors és essencial per avançar cap a una alimentació més saludable i sostenible. És per això que s’ha presentat una mostra de projectes que posen en el centre l'alimentació de proximitat, un dels objectius de la Missió d’Alimentació Saludable. 

Alimentació saludable

Quins projectes són representatius de l’estratègia de la CARM?  

Durant la trobada s’han presentat cinc projectes que representen els valors i objectius de l’estratègia alimentaria de la CARM. A continuació podràs trobar un resum de tots ells:  

  • Guia Alimentem Barcelona: Es tracta d’un full de ruta publicat per la Diputació de Barcelona per ajudar els ens locals de la ciutat que desitgen proveir la seva població amb productes de proximitat.  

Cal destacar que tal i com s’ha explicat a la trobada, la intenció de La guia és que en el proper mandat hi hagi més municipis de la província de Barcelona que es dotin d'una estratègia alimentària i d'instruments per impulsar una alimentació més sostenible, el que aniria alineat amb la mirada metropolitana de la CARM.   

  • Projecte Cultivate:  Liderat pel Trinity College (Dublin), i amb una durada de quatre anys -de gener 2023 a juny del 2026-, l’objectiu d’aquest projecte és contrastar les teories i pràctiques que limiten actualment el “food sharing” (actes col·lectius al voltant dels aliments en tot el sistema alimentari) i identificar palanques de canvi i dificultats per a la seva implementació.   

  • Terrassa gastronòmica. Es tracta d’una marca impulsada per l’Ajuntament de Terrassa que identifica els productes, els establiments i les activitats organitzades per dinamitzar el turisme gastronòmic al municipi, i ho fa en col·laboració amb els agents públics i privats.  

La recuperació dels productes autòctons és un dels objectius principals del projecte, el qual vol redescobrir les tradicions, i treballar-les amb innovació i creativitat, ja que cada vegada hi ha més gent que valora productes fets a prop de casa, d’acord amb les tradicions però sense renunciar a un toc de modernitat, amb alta qualitat i un preu raonable.  

  • Foodture: És un projecte impulsat per Plat Institute, i que busca ser el Summit d’innovació en disseny i tecnologia dels aliments, així com també en alimentació sostenible i social. L’objectiu és crear un espai obert on projectes visionaris, startups, ciència, diseny i innovació es donen cita per a explorar i redissenyar el món de l’alimentació.  

  • Xarxa Agroecològica de Menjadors Escolars de Catalunya (XAMEC): Amb aquest projecte es vol obrir camí i consolidar la transició cap a un model de menjadors escolars agroecològic que garanteixi la possibilitat de disposar d’un àpat a un preu públic que sigui sostenible, compromès, ètic i de qualitat. Tots els membres de la XAMEC adopten el compromís d’oferir un menú de proximitat, obtingut a través d’un circuit curt i ecològic.