El Metropolitan Learning Lab com a mecanisme per desenvolupar el Compromís Metropolità 2030

El Metropolitan Learning Lab és l’espai que des de 2019 el PEMB posa a disposició de la comunitat acadèmica i de les institucions per enfortir els vincles entre la recerca primerenca i els reptes de futur de la metròpoli de Barcelona. La idea d’aquest espai, entre d’altres, és establir convenis de col·laboració amb universitats i centres de formació professional per plantejar als estudiants en estades en pràctiques reptes i projectes de recerca vinculats a aspectes d'interès per al desenvolupament de la metròpoli, ja siguin els reptes plantejats al Compromís Metropolità 2030 com altres reptes que ens comuniquin les organitzacions de l’ecosistema metropolità. 
Durant aquesta primavera, el Metropolitan Learning Lab ha acollit quatre estudis de pràctiques, entre d’altres:

1. “Proposta per a la transversalització de gènere al PEMB i al Compromís Metropolità 2030 i anàlisi de la missió de Cohesió territorial”, dut a terme per la Victoria Ontiveros, estudiant del Màster en Polítiques Públiques i Socials de la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra.
2. “Anàlisi de comunitats energètiques per al Pla Estratègic Metropolità de Barcelona”, dut a terme pel Camilo Duran, estudiant del Màster en Planificació Territorial i Gestió Ambiental de la Universitat de Barcelona.
3. “Vulnerabilitat multidimensional i metropolitana. Una mirada a la desigualtat al territori metropolità de Barcelona”, dut a terme per la Maria José Gómez, estudiant del Màster en Estudis Territorials i Planejament de la Universitat Autònoma de Barcelona.
4. “Arquitectures de dades obertes a escala metropolitana. Un anàlisi comparatiu”, dut a terme per tres estudiants de grau de l’RMIT University (Royal Melbourne Institute of Technology). 

La Victoria Ontiveros ha fet una proposta per a la transversalització de la perspectiva de gènere al PEMB a tres nivells diferents. En primer terme, en un nivell més general amb una proposta d’àmbits temàtics a treballar i els corresponents eixos d’actuació, que s’han de tenir en compte per garantir la perspectiva de gènere en la planificació estratègica urbana per a un territori com la metròpoli de Barcelona. En segon lloc, ha desenvolupat una metodologia per a l’anàlisi del Compromís Metropolità 2030 des d’aquesta perspectiva de gènere: tant en l’aspecte lingüístic com en el contingut de les reflexions i les propostes d’actuació. I, per últim, ha desenvolupat unes recomanacions, en aquest cas només per a la missió de Cohesió territorial, sobre quins aspectes cal tenir en compte a l’hora de desenvolupar les mesures d’actuació previstes per a garantir la perspectiva de gènere i evitar qualsevol discriminació al respecte. Un extens treball que haurà de tenir continuïtat amb les recomanacions per a les mesures d’actuació de la resta de missions, i amb una transformació del treball del PEMB i tota la planificació estratègica per acabar d’alinear-se amb la perspectiva de gènere. 

El treball del Camilo Duran s'ha centrat en comprendre el context normatiu i jurídic que regula el funcionament de les comunitats energètiques en les diferents escales (europea, espanyola i catalana), conèixer les diverses tipologies de comunitats energètiques existents i identificar bones pràctiques de comunitats arreu del territori metropolità. Durant la recerca, s'han realitzat entrevistes amb persones expertes per aprofundir en la temàtica, aclarir dubtes i identificar les mancances de la regulació actual. Gràcies a aquest treball, s'ha pogut entendre el complex sistema normatiu existent i s'ha pres consciència de l'ample camí que encara queda per recórrer en aquesta temàtica. A més, s'ha reflexionat sobre la contribució efectiva de les comunitats en la transició energètica, un procés clau per assolir els reptes plantejats a la Missió Clima i, per tant, reduir les desigualtats socials i la lluita contra l'emergència ambiental i climàtica.

Per la seva banda, la Maria José Gómez, ha dut a terme un estudi comparatiu entre 12 municipis de la 1a i la 2a corones metropolitanes de Barcelona en base a determinats indicadors sobre vulnerabilitat urbana. La dificultat de l’estudi va ser la disponibilitat de dades, que va obligar a adaptar el sistema d’indicadors previst inicialment així com a canviar l’escala de l’anàlisi, agafant la de secció censal enlloc de la de barri, ja que l’escala de barri encara no està determinada oficialment per a la majoria de municipis de l’RMB i, per tant, és impossible trobar-ne dades ni agregar-les. En aquest sentit, l’estudi ha generat uns indicadors que ja es poden començar a seguir per a veure l’evolució dels aspectes de vulnerabilitat urbana triats en aquests 12 municipis, així com analitzar-hi la presència i evolució del fenomen de la segregació urbana i metropolitana de barris i municipis.

Així mateix, aquest any per primera vegada hem tingut un grup d’estudiants de l’RMIT  University, que han treballat a distància des de Melbourne. El projecte d’aquests estudiants s'ha centrat en fer un anàlisi comparatiu (tipus benchmarking) de la infraestructura web de dades obertes de tres autoritats metropolitanes, concretament les de Boston, Hèlsinki i Manchester. Per aquesta tasca, hem comptat amb la col·laboració de 3 estudiants de primer curs del grau de matemàtiques i dades. L'objectiu era poder identificar fortaleses i febleses de l'arquitectura de dades obertes de les autoritats metropolitanes i acabar amb recomanacions de quines característiques hauria de tenir una arquitectura de dades a escala metropolitana en base a cinc principis fonamentals: transparència, interoperabilitat, qualitat, usabilitat i seguretat.

Les dades obertes apareixen com un requisit indispensable pel bon desenvolupament d’un territori metropolità, ja que permeten connectar, transferir i coordinar coneixement entre tots els agents que l’habiten. Així ho diu bona part de la literatura sobre recerca i desenvolupament, i també ho mostra l’interès que les autoritats metropolitanes de Boston, Hèlsinki i Manchester han tingut en generar una arquitectura de dades sota el paraigües de la transparència i l’obertura, tal i com han pogut constatar els estudiants de l’RMIT. I també és per aquest motiu que a totes les missions del Compromís Metropolità 2030 apareix, de forma transversal, la necessitat de disposar de més dades obertes i de major qualitat, a escala inframunicipal i metropolitana.

Una de les altres lliçons de l’estudi és la importància de que les dades compleixin aquests requisits de transparència, intereoperabilitat, qualitat, usabilitat i seguretat. Només amb dades obertes no resolem el problema. Cal disposar d’una infraestructura web que garanteixi l’accessibilitat a les dades respectant cadascun d’aquests cinc criteris i facilitar l’acompanyament dels usuaris en la plataforma per evitar barreres d’accés i d’ús de dades que es poden trobar en alguns llocs web. En definitiva, que l’obertura de  dades sigui real i efectiva.

Han estat quatre experiències de formació i experimentació laboral per als estudiants de pràctiques que alhora han aportat més píndoles de coneixement per al bon desenvolupament del Compromís Metropolità 2030.