La necessitat d’abordar les polítiques d’habitatge a escala supramunicipal, conclusió de la taula rodona a l’International Social Housing Festival

“El problema de l’habitatge és global i les polítiques són insuficients davant la tendència d’augmentar els preus del lloguer. Amb freqüència es debat abordar la qüestió des de l’àmbit municipal i del regional", ha dit Dimitra Siatitsa qui també ha recordat que l'augment dels preus en una zona pot augmentar la demanda d'habitatge assequible en una altra, de la mateixa manera que les inversions en projectes de regeneració urbana i d'habitatges en un lloc poden tenir efectes secundaris en d’altres. “Els objectius polítics com gestionar l'oferta i la demanda d'habitatge, abordar les deficiències del mercat de l'habitatge o atendre les poblacions més vulnerables transcendeixen els límits municipals”, ha assegurat.

Durant la trobada, s’han abordat 3 qüestions fonamentals:

1. Quins reptes planteja l’habitatge i quines polítiques son necessàries per fer-hi front? 
2. Quina estratègia cal seguir i quines palanques que cal activar per impulsar polítiques dignes d’habitatge?
3. Quins programes de finançament existeixen en cada regió? 

S’ha pogut veure com les ciutats es troben en diferents contextos: des de Tessalònica, la segona ciutat més poblada de Grècia, però on tenen lloc polítiques incipients fins a la Metròpolis de Lió on ja hi ha trajectòria en polítiques a escala metropolitana passant per Barcelona on tot hi haver impulsat polítiques d’habitatge digne sobretot els últims 8 anys, hi ha el deure pendent d’abordar les polítiques a escala regió metropolitana. 

Precisament en aquest sentit, Frédérique Bonetti (Metròpolis de Lió) ha assegurat que “l'escala metropolitana és la més apropiada per abordar aquest problema” i ha explicat les polítiques de compra pública al mercat privat per destinar-los a lloguer social que du a terme el govern metropolità. L’objectiu que s’han marcat totes les ciutat franceses és proporcionar un 25% d’habitatges socials sobre el total del parc residencial. Tot i que l’objectiu es compleix a nivell metropolità (26,1 %), la xifra amaga profundes disparitats locals, que van des del 3 % o 4 % en algunes ciutats occidentals, fins a més del 50% en les àrees més desafavorides.  

Per la seva banda, Penny Sefardieu (Agència de Lloguer Social de Tessalònica), ha lamentat que el fet que Grècia estigui governada a nivell central impossibilita que s'implementin polítiques d'habitatge a diferents nivells i ha explicat que precisament la feina de l'Agència ha estat coordinar municipis i posar en comú problemàtiques i solucions. 

“Seria molt necessari que es pogués impulsar un pla metropolità d’habitatge que agafés una escala més gran que la de l’AMB”, ha dit Alexandra Quesada (AMB) en sintonia amb Luisa F. Pinto (PEMB), que ha recordat que “una llar amb una renda bruta mitjana només es pot permetre l'habitatge en el mercat de lloguer sense gastar més del 35% del seu sou en 9 dels 160 municipis del regió metropolitana”. “No hi ha solucions màgiques. Mentre no tinguem instruments de governança forts a l'RMB, aquesta capacitat d'acció s'hauria de construir des de baix, amb una agenda compartida com el Compromís Metropolità 2030 i amb noves aliances, instruments i processos de treball", ha afegit.
Durant la seva intervenció, ha aprofitat per presentar la Missió d’Habitatge (https://compromismetropolita.cat/ca/missions/habitatge-adequat) que precisament té per objectiu que la població que pateix sobrecàrrega de costos de lloguer i subministraments a l'RMB passi del 34% a menys del 30% el 2030. Com?

• Augmentar el parc d'habitatges: no només habitatge de mercat sinó social i assequible, sobretot habitatge de lloguer, permanentment públic i ben distribuït per evitar la segregació residencial.
   
• Reduir el cost de l'habitatge de lloguer mitjançant instruments de finançament, regulació i estabilització de preus. Això s'ha de fer a tota la metròpoli perquè té els criteris per ser una zona de mercat tensionat (d’acord amb la nova Llei d’Habitatge) on es podrien introduir controls de lloguer.
   
• Disminuir la despesa de les llars en serveis públics: l'aigua, l'energia, el gas i internet haurien d'arribar a totes les llars. D'aquesta manera, els mecanismes publico privats-comunitaris de provisió i gestió dels serveis públics són essencials i també intervencions que millorin l'eficiència energètica de les llars.
   
• Millorar la capacitat financera de les llars: mitjançant l'ús de polítiques d'ocupació més actives i millors salaris. I per als més vulnerables polítiques de renda bàsica, subvencions al lloguer per salvar la bretxa entre l'oferta i la demanda.
   
• Per maximitzar l'assequibilitat del parc d'habitatges existent a la metròpoli urbanitzada, cal impulsar polítiques d'edificació i rehabilitació d'habitatges. Això significa rehabilitació energètica, adaptació climàtica i morfològica per millorar l'eficiència i reduir els costos de la llar.

Algunes de les mesures pràctiques incloses en el Compromís Metropolità 2030 són: 

1. Creació d'una Borsa Metropolitana d'Habitatge de Lloguer: agafant el cas d'èxit Yes We Rent a Mataró (per mobilitzar l'habitatge de mercat cap a un habitatge assequible, amb incentius fiscals i de rehabilitació) i també crear un registre únic de sol·licitants d'habitatge social per a tota la metròpoli. Si el mercat privat no té fronteres territorials, per què les hauria de tenir el mercat públic d'habitatge social?
    
2. Ampliació de l'actuació de l'operador metropolità d'habitatge públic-privat Habitatge Metropolis Barcelona. A més de crear un nou model d'inversió pública-privada metropolità per a la compra d'edificis buits i rehabilitar-los amb criteris de zero emissions amb el resultat final de gestionar-los com a parc d'habitatges de lloguer assequible.
    
3. Un altre projecte que volem impulsar és l'ampliació de la recerca i l'anàlisi de dades de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona per tenir les dades incorporades, actualitzades i públiques dels 160 municipis de la regió. 

“La metropolitanització de les polítiques d’habitatge és un deure. Hauríem de desdibuixar les línies invisibles que separen els territoris i que exclouen a les persones de l’accés a un habitatge digne”, ha conclòs Luisa F. Pinto. Les 3 ponents han estat d’acord en què “el repte metropolità de l’habitatge és imparable” i que la planificació estratègica a llarg termini és una eina essencial per generar noves capacitats entre els actors del mercat de l’habitatge.