Arrenca el Compromís Metropolità 2030: una estratègia per a la ciutat dels 5 milions

Prop de 300 persones participen en l’'Esmorzar estratègic' que serveix per desgranar els continguts del nou pla
Presentació del Compromís Metropolità

El Saló de Cònsols de la Llotja de Mar ha acollit avui l’acte de presentació del Compromís Metropolità 2030 (CM2030), el nou pla estratègic per a la ciutat dels 5 milions. L’acte, un “Esmorzar estratègic” que ha estat organitzat pel PEMB amb la col·laboració de la Cambra de Comerç, ha servit per explicar els continguts generals del document, fruit del procés Barcelona Demà, i la principal novetat: per primera vegada l’abast d’aquest nou pla és a escala de regió metropolitana. 

Quina és aquesta gran ciutat, quins son els principals reptes als que s’enfronta i quines les principals propostes per fer-ho amb èxit han estat algunes de les qüestions que s’han anat desenvolupant al llarg de l’acte. Tant el president de la comissió executiva del PEMB, Jordi Martí Grau, com el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, han destacat la necessitat d’encarar els reptes de manera col·laborativa, amb tot tipus d’actors del territori, amb objectius clars i compartits. I fer-ho des de l’escala territorial adequada que, en molts casos, és la de a regió metropolitana.

Un territori, han explicat, que no té uns límits ben definits ni cap institució de govern, però que molta gent reconeix com l’espai on es produeixen les relacions quotidianes de 5 milions de persones. “Un territori que pot ser un referent per a la resta de grans ciutats de l’estat i a nivell internacional si és capaç de tirar endavant els processos de col·laboració que demana el Compromís Metropolità 2030”, ha assegurat Martí, i que “és la clau per a l’articulació del conjunt de  Catalunya”.

 

8 objectius estratègics per al 2030

L’altra gran novetat del Compromís Metropolità, ha avançat Estela, és que s’estructura en un conjunt de 8 missions, un objectius transversals, ambiciosos i transformadors que han de servir de guia per a l’actuació coordinada d’un ampli ventall d’actors (ciutadania inclosa). Aquestes 8 missions serviran per donar resposta a diferents reptes a escala metropolitana relacionats amb l’economia innovadora i inclusiva, els nivells de renda suficients, l’emergència ambiental i climàtica, l’habitatge adequat, l’alimentació saludable, la mobilitat sostenible i segura, la cohesió territorial i la vitalitat cultural. El que es pretén aconseguir, doncs, és que el 2030, a la regió metropolitana:

  • El teixit econòmic dedicarà com a mínim un 1,2% del PIB a despesa privada en R+D.
  • S’assoliran els nivells salarials dels convenis tenint en compte un salari mínim de referència adaptat a la realitat del territori.
  • S’haurà assolit una reducció del 45% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
  • S’haurà produït un canvi en la distribució modal dels desplaçaments d’un 10% a favor de l’ecomobilitat.
  • La dieta de la població es basarà en un 60% en aliments de proximitat.
  • La població amb rendes baixes no superarà el 25% en el conjunt de barris vulnerables.
  • La població que pateix sobrecàrrega per despeses de lloguer i subministraments essencials serà inferior al 30%.
  • La participació de la població en la vida cultural, en tota la seva diversitat, haurà augmentat un 10%.
Image
Descripció de les vuit missions del PEMB amb els seus lemes principals

 

“El Compromís Metropolità 2030 és, doncs, una crida a la col·laboració i és la manera que té el PEMB de posar-se al servei de la societat metropolitana”; ha destacat Estela.

La utilització de les missions resulta de l’adaptació a la planificació estratègica de l’enfocament de la “Innovació orientada a missions” proposat per l’economista Mariana Mazzucato des de l’Institute for Innovation and Public Purpose de l’University College de Londres, que dirigeix, per abordar els grans reptes socials i econòmics actuals. Les diferents missions del Compromís Metropolità 2030 tracten de donar resposta a molts reptes, però amb un objectiu central que és el de la reducció de les desigualtats socials i territorials combinada amb la lluita contra l’emergència climàtica. Jordi Amat, doctor en filologia hispànica i comissari del procés Barcelona Demà ha volgut posar de manifest quins serien els aspectes prioritaris que han ajudat a construir la nova agenda. "La ciutat és la gent. Aquesta és la diferència que marca el Compromís Metropolità 2030: els plans estratègics tradicionals es centren en l'economia, però aquí es posen al centre les desigualtats i la crisi climàtica, i a partir d’aquí es pensa el factor econòmic", ha recordat Amat.

Per la seva banda, Pilar Conesa, CEO d’Anterveti i comissària del procés Barcelona Demà, ha explicat en què consisteix el nou model de prosperitat que proposa el Compromís i en com s’ha traduït en les missions: “aposta per un model basat en una estructura diversificada, amb una #indústria i serveis d’alt valor afegit i on la formació, la innovació i la recerca són elements claus". Mariona Tomàs, professora agregada Serra Hunter  de Ciència Política de la UB i comissària del procés Barcelona Demà, ha parlat de les oportunitats i dificultats que pot tenir el desplegament del Compromís Metropolità 2030 donat que necessàriament ha de comptar amb molts i molt diversos actors per poder actuar en l’escala de la regió metropolitana. “Partim d’un territori de límits difusos, que fa més difícil les aliances. Però això també és una oportunitat, perquè dona molta flexibilitat als projectes, que neixen des de la voluntarietat i van teixint la col·laboració més enllà dels marcs institucionals", ha remarcat.

L’acte de presentació, conduït per la periodista de betevé Eva Arderius, també ha comptat amb la participació de Jordi Peris, coordinador general d’Estratègies Urbanes i Agenda Sostenible de l’Ajuntament de València, ciutat pionera a Espanya en el treball per missions aplicant-les específicament en la lluita contra el canvi climàtic. Peris ha aportat la seva experiència al respecte i ha parlat de les oportunitats del nou enfocament de les missions a l’hora de fer front reptes estratègics: “Cal complementar les polítiques públiques amb la innovació i la prova i error per accelerar-les. Sobretot quan es tracta de l’emergència climàtica. Les missions tenen una funció molt important alhora de tensionar certes postures i obligar-nos a canviar”.

 

Suport institucional

La subdirectora general de Polítiques Urbanes del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Ángela de la Cruz, i la directora general d'Agenda i Renovació Urbana de la Generalitat de Catalunya, Nel·la Saborit, han participat en l’acte i han centrat les seves intervencions en com el CM2030 podria encaixar en l’Agenda Urbana Espanyola, per una banda, i en com pot contribuir a articular el conjunt de Catalunya en el marc de l’Agenda dels pobles i ciutats de Catalunya 2050, per l’altra. "Les claus de l’èxit del pla són els projectes que faran girar els indicadors. Cal que siguem innovadors alhora d’aconseguir el finançament adequat per dur-los a terme i fer virar els indicadors per reduir les desigualtats i els efectes del canvi climàtic", ha assegurat Saborit, mentre que de la Cruz ha posat de manifest que “és l’escala local la que aconseguirà que es compleixin els ODS a nivell global. El Compromís Metropolità encaixa perfectament amb els 117 projectes aprovats en el territori espanyol perquè un percentatge molt alt de la població viu en àrees metropolitanes”.

En el bloc d’intervencions d’institucions, Antoni Fitó, el vicepresident primer de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona ha parlat com n’és d’important tenir un pla estratègic com el Compromís Metropolità per la projecció global de l’economia metropolitana. "És fonamental. Barcelona i la seva àrea ha esdevingut un pol d’atracció digital per tot el món i això permet captar talent. A més, un 30% del comerç ve de la regió", ha assegurat.

L’acte, que ha comptat amb una assistència d’unes 300 persones, també ha tingut entre el públic representants dels plans estratègics i agendes urbanes de Bilbao, Sevilla, Màlaga, Saragossa, Pamplona i Sant Sebastià, que ahir van participar en l’acte “Planificar les ciutats del 2030” organitzat conjuntament amb el Cercle d’Economia.

Image
Ángela de la Cruz

Barcelona Demà: un procés de debat de més de 2 anys fet amb una àmplia participació

El mes de juny del 2020, el PEMB va obrir un procés de reflexió compartida per tal d’elaborar l’estratègia de la Barcelona metropolitana del 2030: el procés Barcelona Demà, definit com el procés col·lectiu de debat i proposta obert a les organitzacions de tot el territori metropolità i a les contribucions de persones expertes d’àmbits diversos com el comissariat, focalitzat en els reptes de la regió metropolitana de Barcelona i que, en el període 2020-2022, ha conduït a la definició del Compromís Metropolità 2030.

D’aquesta manera, després de 2 anys de feina, 25 jornades per diferents municipis com Martorell, Santa Coloma de Gramenet, Vilanova i la Geltrú, Mollet del Vallès, Mataró, Santa Perpètua de Mogoda, El Prat de Llobregat i Rubí on es van presentar les 8 missions, la participació de 400 persones expertes, 24 tallers amb 97 institucions, es tanca el nou pla estratègic metropolità per a la ciutat dels 5 milions. Barcelona Demà tindrà continuïtat com el marc d’enriquiment, seguiment i revisió del Compromís Metropolità 2030 fins a la finalització de la seva vigència.

El Compromís Metropolità 2030 ha estat objecte de debat i validació en successives reunions dels seus òrgans de govern, la darrera d’elles el dia 8 de setembre en una reunió conjunta de la comissió executiva i la comissió territorial, que agrupen les 10 institucions econòmiques i socials fundadores del PEMB, diversos representants polítics i tècnics de l’AMB, de la Diputació de Barcelona, del Consell Comarcal del Baix Llobregat i de l’Ajuntament de Barcelona, així com alcaldes i alcaldesses de 19 ajuntaments de la regió metropolitana. L’any 2023 haurà de ser aprovat formalment pel Consell General del PEMB.