El Compromís Metropolità 2030 present a l'Urban Future 2023 celebrat a Stuttgart

Juntament amb Lisboa, Stuttgart i Viena/Graz, Barcelona ha estat cridada a explicar la seva visió de la mobilitat metropolitana en una taula rodona a l’Urban Future. I és que els reptes de ciutats com Barcelona no s'aturen a les fronteres municipals i les qüestions clau que afecten el desenvolupament realment sostenible, com ara la mobilitat, l'ús del sòl i el desenvolupament econòmic, s'han de planificar per a tota la regió. Així, en aquesta taula s’han pogut escoltar les experiències dels territoris esmentats i dels líders que han estat capaços d'aconseguir que tothom avanci una mica més en la mateixa direcció. “Quan pensem en transport públic hem de posar el focus en la regió dels 45 minuts. És un dels reptes més grans que tenim a nivell metropolità i que hem plantejat al Compromís Metropolità 2030”, ha explicat el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, ajudant-se de la missió de ‘Mobilitat sostenible i segura’. També ha fet èmfasi en la necessitat de desenvolupar noves eines i indicadors a nivell de regió. 

Estela també ha format part d’una taula rodona persones expertes en sociologia, comunicació i participació ciutadana on s’han posat de manifest les principals dificultats dels processos participatius:

1. La falta d’accés a la informació: la ciutadania no descobreix els processos participatius a les plataformes en línia ni a les xarxes socials, necessita que la informació li arribi de manera impresa i a través dels mitjans de comunicació.
2. Desconfiança i distància entre l’administració i la ciutadania: la població creu que té poques possibilitats reals d'exercir alguna mena d’influència ral en les decisions polítiques o d’aconseguir resultats tangibles i a mig termini. 
3. Consum de temps molt elevat: la gent vol ser escoltada però els processos participatius requereixen d’una inversió de temps important que la ciutadania no sempre està disposada o pot realitzar.
4. Mancança de participació individual: hi ha moltes persones que no se senten còmodes parlant en públic i/o no saben com expressar les seves idees.

Image

En aquest context, el coordinador general del PEMB ha detallat com s’ha arribat al Compromís Metropolità 2030 gràcies al procés participatiu Barcelona Demà: “Vam realitzar una escolta activa del que passava al territori i de les necessitats que hi havia a escala de regió metropolitana. Entre 2017 i 2019 vam participar en més de 120 esdeveniments anuals i ens vam enfocar molt en passar a l’acció, no tant en deliberar i, sobretot, fer-ho de manera col·laborativa amb els actors de la quíntuple hèlix de la regió”. 

Així, com es pot incrementar la participació? S’ha de:

1. Informar millor durant tot el procés 
2. Anar a buscar a la gent allà on és
3. Fomentar la participació individual
4. Simplificar els continguts i els missatges per assegurar una millor comunicació
5. Incrementar la confiança en els processos participatius
6. Buscar grups de persones específics així com temàtiques concretes 

A més a més, Estela ha participat en el podcast 'Smart in the City-The BABLE podcast' que reuneix els city changers de la innovació urbana i regional, provocant diàleg i sinèrgies. Després d’un recorregut per la seva trajectòria professional, el coordinador general ha exposat alguns dels grans reptes de la metròpoli de Barcelona d’aquí al 2030 com ara la governança, les desigualtats socials i territorials i el canvi climàtic: “Tenim un molt bon equip per fer que passin coses, volem passar a l’acció, de ser un think tank a ser un think & do tank”, ha subratllat. 

Image

L'Urban Future va sorgir com a resultat d'un taller local sobre mobilitat urbana a Graz, Àustria, i en un breu període de temps s'ha consolidat com a esdeveniment de primera magnitud per als agents del canvi urbà a Europa. Amb tot, no només s’ha parlat de mobilitat. Algunes de les sessions que han despertat més interès han estat les de dades, aspecte en el qual preocupa que la regulació i normativa no siguin un impediment en l’accés i en la seva utilització. Els projectes europeus també han acaparat l’atenció dels assistents, que han volgut saber com finançar les seves iniciatives amb fons de la EU. Segons Marco Buemi, expert avaluador de la Comissió Europea, cal que:

• Tinguin un impacte en relació a les polítiques europees
• Facin un efecte multiplicador
• Siguin innovadors

Han assistit al congrés més de 2.000 persones de 72 països diferents. Tres dies plens de conferències, converses, networking i experiències de ciutats de city changers d'arreu del món. La propera edició de l’Urban Future se celebrarà del 5 al 7 de juny del 2024 a Rotterdam.

Amb l’objectiu d’aportar la visió metropolitana als diversos debats, donar a conèixer el PEMB i el Compromís Metropolità a nivell internacional i compartir coneixement i experiències amb altres metròpolis per explorar la possibilitat de sinèrgies, el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, i part de l’equip també han estat presents al Brussels Urban Summit, celebrat a Brussel·les entre el 12 i 15 de juny. Aquesta cimera, iniciativa de Brussels Capital Region, Eurocities, Metropolis i la OECD Champion Mayors for Inclusive Growth Initiative, aplega més de 300 ciutats i més de 1.000 representats polítics, acadèmics i tècnics d’arreu del món per debatre al voltant dels grans reptes als que han de fer front les ciutats i explorar com aquestes poden ser el motor de la innovació necessària per construir un futur més inclusiu. En aquesta ocasió, el focus s’ha posat en tres grans temes: les desigualtats, la migració i la diversitat i la crisi climàtica.

La conclusió? Cal empoderar les ciutats amb la governança adequada, una implicació més sistemàtica en la presa de decisions, el reconeixement del seu rol com a generadores de cultura i defensores de la democràcia i a través d’aliances i cooperació per trobar respostes urbanes als reptes locals i globals. En aquest enllaç es pot consultar la declaració final del Brussels Urban Summit 2023.

Image