El PEMB contribueix a la reactivació del debat sobre l’abast i funcions de la governança metropolitana a Barcelona, a Espanya i a nivell internacional

Un plantejament que no és nou: una de les aspiracions del Compromís Metropolità 2030 consisteix a contribuir a posar les bases d’una nova governança del territori metropolità per tal d’abordar de manera coordinada els reptes urbans del segle XXI. Per això, aquest pla estratègic insta totes les institucions, empreses, organitzacions de la regió metropolitana i més enllà, com també la societat en general, a implicar-se d’una manera activa en el desenvolupament de les vuit missions que l’integren i a construir, de baix a dalt, els instruments de governança necessaris per fer-ho possible.

Per què? Segons el Compromís Metropolità 2030 cal articular espais de governança que responguin a les necessitats de la metròpoli real, a més d’aprofitar les oportunitats que ofereix el bon posicionament de Barcelona entre les principals metròpolis del món com a referent en cultura, creativitat, innovació i qualitat de vida. Primer cal identificar quins són els problemes i les oportunitats, quines són les accions que cal entomar per donar-hi resposta i quins instruments col·laboratius i de governança calen perquè aquestes siguin factibles. 

Com fer-ho? Què s’hauria de tenir en compte? Arrel de l’anunci de Collboni, que va assegurar que hi hauria d’haver una cessió de competències de dalt a baix (Generalitat i Govern central) i de baix a dalt (ajuntaments) per respondre a realitats concretes, es va produir la resposta dels municipis que conformen l’Associació de l’Arc Metropolità de Barcelona, que es van incorporar al PEMB l’any 2021, demanant més diàleg i fugir del “barcelonacentrisme” a l’hora de posar les bases de qualsevol moviment en aquest sentit.

Així mateix, La Vanguardia va parlar amb diferents persones expertes que han posat al damunt de la taula la necessitat d’impulsar polítiques coordinades més enllà de l’AMB fins i tot quan aquesta encara no ha desenvolupat tot el seu potencial. Precisament, el director de l’Institut Metròpoli, Ricard Gomà, posa de manifest en aquest sentit que una de les mancances és el seu funcionament democràtic ja que no hi ha una elecció directa dels representants per part de la ciutadania ni d’una alcaldia metropolitana com la de Londres. “I tindria tot el sentit perquè aquest territori en realitat és una ciutat metropolitana, sense que es posi en qüestió els municipis que la composen”, afegia. 

Precisament per tal de fer pedagogia de la necessitat de tenir en compte el fet metropolità en el conjunt de l’estat, el PEMB ha estat present amb el seu relat tant en la segona edició del II Fòrum Urbà d’Espanya que va tenir lloc a mitjans d’octubre com a la trobada anual de plans estratègics de l’estat organitzat a Saragossa per Ebrópolis. 

Pot ajudar a millorar la situació de les àrees metropolitanes espanyoles el disseny conjunt i participat d'una Agenda Urbana metropolitana? Què cal per avançar cap a un instrument d’aquest tipus? Van ser algunes qüestions tractades durant la taula rodona “L'agenda urbana metropolitana”, en el marc del II Fòrum Urbà d'Espanya que va tenir lloc el 16 i 17 d'octubre al Palau de Congressos de Granada. La conclusió principal: que el lideratge polític, la voluntarietat en l’establiment de col·laboracions, la generositat a l’hora de cedir quotes de poder i la solidaritat entre municipis en son els aspectes clau.

La XXVI Trobada anual de la xarxa de Planificació Estratègica Urbana i Territorial, que impulsen Ebrópolis i l'Ajuntament de Saragossa, es va focalitzar també en la governança metropolitana com un dels aspectes fonamentals en la gestió i desenvolupament urbans, constatant la manca d’atenció a les metròpolis que s’ha arrossegat amb el desenvolupament de les Agendes Urbanes al territori espanyol i el context europeu. El PEMB va defensar la necessitat de treballar per fer aflorar la realitat metropolitana, buscant la millor articulació del territori i la possibilitat de fer front als reptes complexes que presenten, que d’altra manera no es podran resoldre. Es tracta d’entendre que governar una ciutat demana considerar la seva dimensió en termes de metabolisme, en termes de funcionalitat i en termes d’identificació emocional de la ciutadania. Atesa la dificultat de fer coincidir aquestes dimensions en uns límits administratius determinats, és imprescindible generar nous mecanismes de governança soft o de baix a dalt, i coordinar l’acció de les diferents escales d’organització territorial.

El PEMB, a més, també va portar el Compromís Metropolità 2030 a la trobada d’Autoritats Metropolitanes Europees que va tenir lloc a Helsinki a finals de setembre. El fòrum, que es va focalitzar en la mitigació del canvi climàtic a través de la transició digital i verda, va servir per constatar el potencial d’innovació de les àrees metropolitanes i les regions vers les solucions encarades a la transició energètica i d’aplicació de l’economia circular, així com la digitalització i les solucions basades en la natura com a impulsors del desenvolupament europeu. Lògicament, des d’aquesta xarxa es reivindica intensament la necessitat de dotar-se d’instruments de governança metropolitana i del seu reconeixement per part de la Comissió Europea com a actors fonamentals en el desplegament de les estratègies dels 27. Valorant-ne el potencial innovador que s’observa en aquestes metròpolis, que parteixen de menors constrenyiments administratius i reptes propis molt concrets a treballar.

Finalment, i coincidint amb el Dia Mundial Metropolità del passat 7 d’octubre, el PEMB va participar al Marmara Urban Forum d’Istanbul, on es van portar a terme desenes de debats amb persones expertes de tot el món sobre com fer les ciutats més habitables, sostenibles, resilients i inclusives. Amb el tema principal de "Resiliència i més enllà", l'esdeveniment va posar el focus en les necessitats bàsiques per a una vida sostenible i de qualitat per a tothom a les ciutats i buscar col·laboracions i solucions noves en aquest context. En un context marcat per múltiples crisis que afecten les persones, la vida urbana i l'ecosistema, el concepte de "resiliència" adquireix un significat fonamental, ja que no només implica resistir les crisis i tornar a l'estat anterior, sinó també prosperar davant de la incertesa i els reptes, adaptant-se a noves situacions. L’adequat tractament de la dimensió metropolitana i disposar d’agendes clares en aquest sentit, com és el Compromís Metropolità 2030, va ser, de nou, una de les principals reivindicacions compartides en aquest fòrum.

En definitiva, la qüestió metropolitana, essencial en el Compromís Metropolità 2030 i sobre la que el PEMB va impulsar en les recents campanyes electorals diferents campanyes per incorporar-la en els corresponents programes i debats, es reactiva amb la posada en marxa del nou mandat municipal. Seguirem, doncs, treballant en aquesta línia constructiva per aconseguir una millora de les capacitats de la nostra societat per donar respostes als reptes als que ens enfrontem.