Per primera vegada un públic internacional debat sobre com contribuir en el desplegament de les missions del Compromís Metropolità 2030
Una vuitantena de persones procedents d’arreu del món han debatut com l’acadèmia, el sector privat, les administracions i les entitats socials poden involucrar-se en el desenvolupament d’un pla estratègic com el Compromís Metropolità 2030. Quines idees es poden aportar per al desplegament participatiu de les missions? Com atraure a aquests processos una àmplia diversitat de persones i organitzacions? Amb aquestes preguntes de partida ha tingut lloc l’acte titulat “Metropolitan Dialogue of Barcelona”, un esdeveniment organitzat conjuntament pel PEMB, en col·laboració amb el Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico Urbano (CIDEU), l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i BABLE Smart Cities sota el marc de la Capital Europea de la Democràcia (ECoD).
En aquest esdeveniment, que ha tingut lloc al Canòdrom- Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica i ha comptat amb una part inicial amb els discursos introductoris del coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, d’Oriol Illa, director del Departament d’Internacional i Metròpolis Digital a l’AMB, de Rosa Arlene Maria, Directora Executiva del CIDEU i d’Erol Ozguner, director general del Municipi Metropolità d'Istanbul, s’han pogut compartir experiències des de diferents institucions que sovint es troben amb problemàtiques compartides. Oriol Estela ha explicat les dificultats per implementar polítiques a una escala de regió metropolitana que no té un govern específic i les complicacions que això comporta per desenvolupar unes missions que sí que estan definides per abordar reptes a aquesta escala. Oriol Illa ha parlat precisament dels 6 programes a l'àrea metropolitana de Barcelona que compten amb diferents nivells de participació, governança, recursos, marcs, però amb un fort impacte en el territori:
- Pla d'actuació metropolità
- Pla director urbanístic metropolità
- Pla metropolità de mobilitat urbana
- Pla d'internacionalització
- Programa integral de barris
- Pla de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola
Per la seva banda, Rosa Arlene Maria, des del CIDEU, ha posat en valor el necessari enfocament a llarg termini i el pensament estratègic urbà, la necessitat d’involucrar a totes les parts a l’hora de fer planificació estratégica, la cultura del consens i de la col·laboració, i la necessitat de creació d'espais de cooperació per als responsables de l'estratègia urbana per inspirar l'aprenentatge i l'intercanvi de solucions.
Erol Ozguner, director d'informació (CIO) del municipi metropolità d'Istanbul, ha proporcionat informació sobre els reptes d'Istanbul en la gestió de serveis per la seva extensa població, mostrant la dedicació de la ciutat a invertir en tecnologia amb un enfocament en la inclusió digital, la innovació cívica, la intel·ligència artificial i una plataforma cívica connectada en una aplicació única.
L’esdeveniment ha servit per compartir experiències, perspectives, reptes i necessitats des dels punts de vista dels ciutadans, les ciutats, l'acadèmia i les empreses. Dividits en diferents grups i liderats en tallers facilitats, l’objectiu era donar l’espai per a poder intercanviar històries d'èxit i fer una pluja d'idees col·laborativa sobre conceptes innovadors per a la participació ciutadana, per fer avançar les missions del Compromís Metropolità i per avançar cap a una democràcia més inclusiva.
Les conclusions
Des del punt de vista de les ciutats, s’ha posat en valor la necessitat que s'uneixin, es connectin i col·laborin per abordar reptes compartits i fer un ús eficient dels recursos i del coneixement. Això implica un enfocament multinivell amb l’indispensable suport polític però també per patrocinadors i personal tècnic, i se centra en compartir les millors pràctiques, la contractació conjunta i l'intercanvi de dades per assolir objectius comuns.
Pel que fa a l’acadèmia, s’ha posat de manifest una necessitat d’alinear les col·laboracions entre diferents sectors per abordar diferents reptes com l'obtenció de finançament, l'accés a dades reals, l'abordatge de temes emergents i l'intercanvi d'informació per promoure la resolució compartida de problemes.
Necessitat d'establir grups de treball regulars per a la cooperació permanent, encoratjar el sector públic a assumir més riscos i adoptar la innovació com a metodologia pròpia de forma continuada, promoure la comprensió mútua entre ciutats i empreses, organitzar experiències d'aprenentatge per generar confiança i aliances, atraure talent de manera col·laborativa i fomentar estratègies a llarg termini que incorporin les visions d'ambdós sectors han estat algunes de les idees que han sorgit del grup format per persones provinents del sector privat. Aquestes prioritats, segons han explicat, tenen com a objectiu crear un entorn urbà més viu i innovador que beneficiï a tothom.
Finalment, el grup que tenia per encàrrec fer pluja d’idees des de la visió de la ciutadania, ha posat de manifest la necessitat de recalcar la importància de la planificació estratègica amb un objectiu, el desenvolupament de competències clares, la comunicació efectiva i fer que la participació ciutadana sigui més atractiva.
L’acte ha conclòs amb les paraules de la coordinadora general de la Capital Europea de la Democràcia, Angela Precht, i del CEO de BABLE Smart Cities, Alexander Schmit. “Des del primer moment vam tenir clar que volíem implicar un espai més ampli d'actors. Entenem Barcelona i la seva complexitat més enllà dels marges oficials que la defineixen com a ciutat. Avui tots som conscients que la democràcia en una ciutat, si s'ha d'abordar amb valentia i visió de futur, s'ha de veure amb una mirada àmplia”, ha explicat Precht. Per això, el programa d’activitats de la Capital Europea de la Democràcia inclou col·laboracions amb diferents tipologies d’actors, de característiques diferents per tal d’aconseguir estendre les reflexions al voltant de la democràcia a tota la societat.