Mataró Ciutat Cuidadora

Nivells de renda suficients

Economia innovadora i inclusiva

Cohesió territorial

Acadèmia

Sector públic

Sector privat

Organitzacions ciutadanes

Municipi

Actiu

Objectius del projecte

Mataró ciutat cuidadora vol ser un hub del coneixement per a l’autonomia i la qualitat de vida.

Per aconseguir-ho, desenvolupa solucions innovadores per a l’acompanyament a un envelliment actiu i per a l’atenció a les persones en situació de fragilitat i dependència.

Descripció del projecte

Mataró aspira a convertir-se en un referent a l’Estat en el desenvolupament de nous sistemes assistencials, així com noves solucions, serveis i productes en relació amb l’economia de les cures.

El projecte contempla un desplegament d’un model d’economia d’atenció a les persones a través de la innovació i la transferència de coneixement orientat a millorar l’autonomia i la qualitat de vida de les persones més fràgils. I funciona com una palanca de transformació territorial i de canvi cultural i econòmic cap a un nou model de salut i social de responsabilitat compartida, sota la lògica estratègica del One Health.

Orientat a desenvolupar el quart pilar de l’estat del benestar, l’economia de les cures, amb l’objectiu de dissenyar i desplegar nous sistemes assistencials i noves solucions, serveis i productes per a l’autonomia i la qualitat de vida que incorporin elements diferencials de base tecnològica.

El projecte permet desplegar el model de ciutat cuidadora a Mataró i al Maresme, a partir de la col·laboració publicoprivada, basada en projectes centrats en persones i model de ciutat, tracció de l’ecosistema, i creació de coneixement, investigació i innovació.

En què consisteix?

Dinamització empresarial: creació d’un nou ecosistema empresarial per a l’autonomia i la qualitat de vida.
Estudi i investigació en autonomia i qualitat de vida: simulació, validació i seguretat clínica. Investigació, transferència i formació professionalitzadora.
Innovació assistencial: àmbit comunitari. Integració en l’ecosistema salut-social i apoderament ciutadà.
Interès públic: desenvolupament de nous models d’estructura urbana.

Àmbits d'intervenció

Educació i formació

Cal emprendre accions per actualitzar i posar al dia la formació de manera que aquesta estigui també orientada a les necessitats del mercat de treball, actuant principalment en l’expansió de la formació professional i la formació continuada, així com impulsant l’increment de demanda dels ensenyaments STEM, especialment, entre les dones.

Transferència tecnològica

La millora de la transferència del coneixement generat pel sistema d’universitats i recerca a les empreses, actualment un dels punts febles del sistema d’innovació a la regió metropolitana de Barcelona, s’ha de perseguir potenciant el sistema de centres tecnològics i l’intercanvi de coneixement entre tots els actors de l’ecosistema de la innovació.

Clústers, xarxes i territori

En un context empresarial d’organitzacions de mida reduïda, cal potenciar instruments de col·laboració, de caràcter formal o informal, que els permetin superar les barreres d’entrada que dificulten les activitats d’internacionalització, i la innovació, o proporcionar una adequada formació de les persones que hi treballen.

Model d’empresa

L’impuls de la innovació i l’aportació de prosperitat per a una societat més inclusiva per part del teixit empresarial demana emprendre determinats canvis en els models d’empresa i de negoci, que alhora han de servir per adaptar les estructures en termes de resiliència davant dels canvis en l’entorn i en la mateixa activitat econòmica.

Formació i educació

El nivell formatiu i les competències adquirides han de permetre superar les barreres per accedir o progressar en el mercat laboral. En aquest sentit, cal incidir especialment en la reducció de l’abandonament escolar prematur o en l’aprenentatge al llarg de la vida, tant l’especialitzat com l’enfocat a competències generals (com ara el domini d’idiomes o les competències TIC).

Concertació social i territorial

La millora de les condicions de treball, entre elles, les salarials, en un context de canvi continu del mercat laboral, demana l’actuació dels espais de concertació social. En particular, cal abordar des d’aquests espais l’establiment d’un esquema de salaris de referència que tingui en compte tant l’estructura del mercat laboral com les noves realitats laborals i els diversos condicionants dels territoris de la metròpoli.

Tercer sector i cures

L’adequat funcionament del sistema productiu reclama trobar solucions adients en l’atenció i les cures, en particular, a les persones més dependents. Cal reduir els biaixos salarials i de gènere en l’ocupació d’aquests sectors, alhora que s’ha de refermar l’aposta pel tercer sector com a actor rellevant en la prestació de serveis a les persones, i com a factor cohesionador i generador de capital social.

Drets socials i convivència

A més dels aspectes de caire més material, cal tenir en compte la incidència sobre el progrés personal de tots aquells factors que poden contribuir a assolir l’autonomia, el desenvolupament i la integració social satisfactòria de les persones vulnerables.