Transformació de les plantes baixes de Barcelona

La Transformació del paisatge urbà i les activitats socioeconòmiques en plantes baixes d’espais identitaris de Barcelona va ser un projecte d’investigació-acció que va tenir com a finalitat analitzar els processos de transformació entre el 2008 i el 2019 de les plantes baixes dels edificis, situats en diversos espais identitaris de la ciutat de Barcelona.

El projecte va permetre identificar possibles processos de transformació que amenacen el dret a la ciutat dels veïns i veïnes degut a fenòmens com ara la gentrificació productiva, la tematització de l’espai públic o el desplaçament simbòlic. Els espais escollits van ser el carrer de Sant Pere Més Baix i del Rec Comtal, i la Superilla de Sant Antoni (Eix Borrell des del carrer de Tamarit fins a l’avinguda del Paral·lel, inclòs el carrer del Parlament).

Mitjançant la definició i posterior aplicació d’una sèrie d’indicadors socioeconòmics, es van estudiar aspectes com ara l’activitat, la presència de comerç quotidià i de franquícies de multinacionals, el seu grau d’especialització i de concentració dels tipus d’activitats, o la volatilitat dels negocis.

D’altra banda, aquesta anàlisi quantitativa es va contrastar amb una sèrie d’activitats de caràcter participatiu, mapatges de la vida quotidiana i entrevistes deambulatòries en espais comunitaris de les zones d’exploració, adreçades als veïns i veïnes i comerciants dels casos d’estudi, que van servir per comprendre les relacions simbòliques, els usos que es fan de l’espai i el grau d’accés a les necessitats bàsiques i al comerç de proximitat. En aquestes activitats es va col·laborar amb associacions de veïnes dels barris de Sant Antoni i del barri Gòtic, entitats com el Casal de Barri Pou de la Figuera, el centre Calabria 66, l’Associació de Veïns de Sant Antoni, l’ONG Veí a Veí, la Caixa d’Eines i de Feines de Sant Pere i l’associació Sant Antoni Comerç, així com amb persones del veïnat a títol personal.

Resulta pertinent destacar la necessitat de promoure processos d’anàlisi transdisciplinaris que vinculin les eines tècniques de rigor quantitatiu contrastades amb la diagnosi participativa. Així queda reflectida la visió ciutadana i es fomenta el paradigma cientificociutadà a l’hora d’estudiar fenòmens complexos com la transformació urbana. I per això mateix el projecte es va dissenyar amb el focus del dret a la ciutat.