Desplegament del Marc d'acció per a l'abordatge del sensellarisme a Catalunya 2022-2025

L’enquesta del 2016 als municipis de Catalunya indicava que hi havia 5.777 persones sense sostre, mentre que les dades del Registre unificat de dades dels ens locals del 2019 indicaven que les persones sense llar ateses en recursos habitacionals i residencials temporals (albergs, pisos i habitatges socials, i pensions) arribaven a les 6.171 persones. La situació d’aquestes persones és la manifestació màxima de l’exclusió social, i la tendència creixent demanava un model o una estratègia d’abordatge coordinat que també eliminés les desigualtats territorials en l’atenció al sensellarisme.

Les iniciatives anteriors que havien anat en aquesta línia van aportar aprenentatges importants, com els treballs per elaborar el Model d’atenció a persones sense llar de 2010 i l’Estratègia Integral per a l’Abordatge del Sensellarisme a Catalunya, aprovada el desembre del 2016, mitjançant l’Acord GOV/161/2016. En ambdós casos es van plantejar abordatges basats en la filosofia housing first i en una participació activa en la gestió per part de les entitats del tercer sector social.

Així doncs, els objectius que s’han definit en l’actual Marc d’acció per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya 2022-2025 són:

• Atendre i reduir el nombre de persones que viuen al carrer.
• Reduir el temps que una persona sense llar passa vivint al carrer o en un dispositiu d’urgència.
• Incrementar el parc d’habitatge protegit específic (300 unitats durant el 2022).
• Establir un model d’intervenció i acompanyament ajustat a cada persona atesa i consensuat amb els agents del territori.
• Crear un sistema de recollida de dades i informació fiable que permeti planificar, monitorar i avaluar les polítiques públiques.

El nou Marc d’acció aprovat aposta pel model de treball housing first, segons el qual es considera que tota persona té dret a un habitatge i que és a partir de l’accés a aquest recurs que es pot començar a treballar el procés d’intervenció social que ha de desembocar en un projecte de vida digna i autònoma. Entre d’altres avantatges, aquesta metodologia de treball permet que les persones ateses mantinguin relació amb el territori al qual se senten vinculats. Tot i això, el Marc d’acció aposta per combinar el model housing first amb altres recursos més flexibles, com és el cas dels pisos d’inclusió o l’adaptació de recursos existents per a altres perfils i situacions.

Per elaborar l’estratègia del 2016, la Generalitat havia impulsat un procés participatiu amb més de 50 agents involucrats en l’abordatge del sensellarisme i un grup de persones expertes en la temàtica (veure el llistat a la pàgina 51 del document del marc d'acció). I per a l’elaboració del Marc d’acció del 2022, la Generalitat va recuperar l’estratègia del 2016, amb algunes modificacions en relació amb el desplegament que s’havia definit originalment.

La seva articulació territorial serà a través de la figura del contracte programa entre el Departament de Drets Socials i cada ens local, per tal de dur a terme la prestació i la gestió dels serveis compresos en el marc d’acció. Actualment, s’estan tramitant diversos contractes programa amb ajuntaments i amb entitats supramunicipals, i se seguiran tramitant fins al 2025 per desplegar l’actuació.