B-MINCOME

Cohesió territorial

Habitatge adequat

Nivells de renda suficients

Acadèmia

Sector públic

Organitzacions ciutadanes

Barri

Actiu

Objectius del projecte

Provar l’eficiència i l’eficàcia de combinar un ajut econòmic complementari amb polítiques actives sociolaborals per a 1.000 famílies de deu barris de l’Eix Besòs, per millorar la seva situació socioeconòmica.

Descripció del projecte

El B-MINCOME és un projecte pilot de lluita contra la vulnerabilitat econòmica i la desigualtat en zones desafavorides de Barcelona. Està emmarcat dins el programa de la Unió Europea UIA - Urban Innovative Actions.

Es van triar els barris de l’eix Besós, que tenen una població de 114.000 habitants, el 12,3 % dels quals estan en situació d’atur (la mitjana de Barcelona és el 8,6 %). La mitjana dels ingressos familiars en aquests barris és d’entre un 40 i 50 % de la mitjana d’ingressos de la ciutat de Barcelona, i el percentatge de població sense estudis puja al 13,5 % (la mitjana de Barcelona és del 7 %).

El projecte pilot va desenvolupar una política més integral per tal de combatre la pobresa i l’exclusió social, que va consistir en la combinació d’una política pública passiva, com és un suport municipal d’inclusió (ajut econòmic que complementa els ingressos de les persones participants), amb quatre polítiques actives sociolaborals, com són:

Un pla combinat de formació i ocupació en projectes de coproducció.
Accions per fomentar l’economia social i cooperativa.
Ajuts a l’habitatge per rehabilitar i poder llogar habitacions.
Programa de participació en xarxes comunitàries.

En conjunt, el B-MINCOME va permetre millorar la situació socioeconòmica de les llars participants. Concretament, es va implementar en 10 barris seleccionats del territori de l’Eix Besòs dins el municipi de Barcelona, i amb la participació de 1.000 unitats familiars en situació de vulnerabilitat. De les prop de 5.000 llars potencialment participants, es van seleccionar per sorteig les 1.000 llars que rebrien l’ajut, 550 de les quals participarien també en les polítiques actives, i les altres 450 únicament rebrien l’ajut.

Els participants reunien els següents criteris: d’edat (25-60 anys), de residència als barris de l’eix Besòs, havien de ser usuaris de Serveis Socials, del Servei d’Inserció Social o del programa Làbora i comprometre’s voluntàriament a les condicions que demana el projecte.

La quantitat total de l’ajut econòmic, considerat d’urgència, va dependre del nivell de renda previ, de la quantia de necessitats bàsiques i de les despeses associades a l’habitatge, amb un mínim de 100 € i un màxim de 1.676 € mensuals.

Àmbits d'intervenció

Concertació social i territorial

La millora de les condicions de treball, entre elles, les salarials, en un context de canvi continu del mercat laboral, demana l’actuació dels espais de concertació social. En particular, cal abordar des d’aquests espais l’establiment d’un esquema de salaris de referència que tingui en compte tant l’estructura del mercat laboral com les noves realitats laborals i els diversos condicionants dels territoris de la metròpoli.

Vulnerabilitat econòmica

La pobresa és el principal factor de vulnerabilitat en la nostra societat, així que cal incidir-hi de manera directa per ajudar les persones que es troben en aquesta situació, o en risc de caure-hi, utilitzant de manera eficient i efectiva instruments que els permetin disposar d’uns nivells suficients de renda a partir dels quals superar factors de dependència.

Inclusió residencial

L’accés i la permanència de les persones en situació de vulnerabilitat en un habitatge en condicions és fonamental com a base per al seu projecte de vida. Disposar d’un lloc on viure és la clau per accedir a altres drets, com el dret al treball, i per començar una trajectòria que allunyi les persones dels riscos de l’exclusió social.

Ingressos de les llars

Amb l’objectiu de tancar la bretxa entre oferta i demanda, és fonamental incidir sobre la capacitat econòmica de les llars a través d’una política activa d’ocupació, la millora dels salaris i rendes complementàries, així com l’increment de subvencions i ajudes al lloguer i els subministraments per als col·lectius en risc d’exclusió social.

Rehabilitació d’habitatges i edificis

L’aprofitament del parc d’habitatge existent a la ciutat consolidada i la seva mobilització al parc d’habitatge assequible requereix processos de rehabilitació energètica, adaptació climàtica i adequació morfològica dels habitatges i edificis. Aquesta onada de rehabilitació pot millorar l’eficiència en l’ús de l’habitatge i, en conseqüència, reduir les despeses de la llar.