Vés al contingut

Dansa Metropolitana

Imatge Dansa metropolitana
Sector públic
Sector privat
Organitzacions ciutadanes
Supramunicipal
Actiu
Objectius del projecte

Dansa Metropolitana vincula diversos estils de la dansa, fent confluir disciplines d’àmbits diversos, enriquint el patrimoni cultural de les localitats i l’àrea metropolitana, facilitant el diàleg i convidant-vos a gaudir-la. 

Dansa Metropolitana és un punt de trobada que busca acostar i fer accessible la dansa a tothom, inclusivament, perquè tota la ciutadania pugui gaudir-la i es construeixin vincles sòlids entre les ciutats i aquells que hi viuen. 

Descripció del projecte

Dansa Metropolitana omple de dansa els teatres, els centres cívics, els carrers, les places i l’espai públic de dotze ciutats metropolitanes: Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Granollers, l’Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Viladecans. 

Aquestes ciutats es construeixen al voltant de comunitats humanes en evolució constant i de procedències diverses, que es mouen i conflueixen les unes amb les altres. Un tret que enriqueix les seves relacions i crea espais compartits entre totes. 

La cinquena edició del Dansa Metropolitana de l’any 2022 ha presentat més de 300 activitats a 12 municipis, incloent-hi 92 espectacles, 35 pel·lícules, 34 activitats paral·leles i 35 activitats en el marc d’un nou projecte educatiu.  

En l’organització de la Dansa Metropolitana hi participa una comissió artística i els següents equipaments culturals: 

Comissió artística del Dansa Metropolitana: Jordi Agelet i Maribel Picapiedra (Ajuntament de Badalona), Francesc Casadesús i Esteve Caramés (Ajuntament de Barcelona), Penélope Cañizares Bellido (Ajuntament de Cornellà de Llobregat), Núria Vidal (Ajuntament d’Esplugues de Llobregat), Josep Lluís Marcè (Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat), Maite Besora (Ajuntament del Prat de Llobregat), Gerald Fannon i Maria Farriol (Ajuntament de Sant Cugat del Vallès), David Marín (Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet), Giulia Poltronieri i Gabriel Sicilia (Ajuntament de Terrassa) i Xavier Campón (Ajuntament de Viladecans). 

Municipis i administracions adherits a l’edició 2022: Ajuntament de Granollers (Laura Llamazares i Sandra Arisa), Ajuntament de Sabadell (Salut Tarruell i Mireia Llunell) i Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona (Carles Cugat). 

Equipaments culturals:   

  • Mercat de les Flors: Àngels Margarit. 

  • Teatre Nacional de Catalunya: Carmen Portaceli. 

  • Teatre Lliure: Juan Carlos Martel. 

  • La Caldera. 

  • Antic Teatre: Semolina Tòmic. 

  • SAT! Sant Andreu Teatre: Òscar Rodríguez i Thomas Noone. 

  • Sala Sandaru: Pedro Barragán (El Dorado Sociedad Flamenca Barcelonesa). 

  • Factoria Cultural Terrassa: Adrià Fornés. 

  • IDEAL Centre d’Arts Digitals de Barcelona: Jordi Sellas. 

  • El Graner: Sonia Fernández Lage. 

  • MACBA: Elvira Dyangani Ose i Tonina Cerdà Ripoll. 

  • CCCB: Judith Carrera i Susana Arias. 

Àmbits d'intervenció
Ecosistema cultural i talent creatiu

Les crisis dels darrers anys han debilitat molt el sector cultural. Per revitalitzar-lo, cal posar el focus en el teixit cultural, comunitari i associatiu de proximitat: els barris o els municipis. L’impuls del talent creatiu, la innovació en contingut i formats, la reducció de la precarietat laboral o l’efecte tractor que els grans equipaments tenen sobre el conjunt són algunes mesures que poden revertir la situació.

Governança i articulació territorial

Els projectes culturals supramunicipals i els sistemes d’itinerància contribueixen a una millor articulació territorial de la metròpoli, contraresten la centralitat de Barcelona i garanteixen una distribució territorial més equitativa de l’oferta cultural. La coordinació i el treball en xarxa dels agents culturals és fonamental per aconseguir una millor distribució de l’activitat cultural i alhora preservar la idiosincràsia dels municipis que integren la regió metropolitana.