Llei 11/2022 de millora urbana, ambiental i social dels barris i viles. Elaboració, aprovació i desenvolupament programàtic

El nivell formatiu i les competències adquirides han de permetre superar les barreres per accedir o progressar en el mercat laboral. En aquest sentit, cal incidir especialment en la reducció de l’abandonament escolar prematur o en l’aprenentatge al llarg de la vida, tant l’especialitzat com l’enfocat a competències generals (com ara el domini d’idiomes o les competències TIC).

En un context d’emergència climàtica, s’ha d’avançar cap a un model urbà que prioritzi el benestar ciutadà i la protecció de la biodiversitat. Les ciutats han d’adoptar un model resilient amb una ocupació del sòl que contempli la variable climàtica, amb barris equilibrats i connectats que fomentin distàncies curtes i l’ecomobilitat, i amb espais públics verds i de qualitat.

La regió metropolitana de Barcelona ha d’impulsar una millora i un augment de la infraestructura verda de manera equitativa arreu del territori. Això significa incrementar-ne la superfície, però també permetre que sigui multifuncional, diversa i connectada, i proveir els serveis ecosistèmics essencials per tal de facilitar la lluita contra el canvi climàtic i garantir la protecció de la biodiversitat.

Per tal d’aconseguir una mobilitat més eficaç i saludable, és clau comptar amb una metròpoli vertebrada a través de xarxes de mobilitat activa —de vianants i de bicicletes—, d’intercanviadors i noves centralitats, juntament amb una àmplia i coordinada oferta de modes de transport sostenibles que permetin als ciutadans combinar diversos mitjans per fer els seus desplaçaments quotidians.

La planificació és una eina clau per ordenar i regular els usos del sòl i les activitats en el territori, i és, per tant, l’instrument idoni per assolir un model de ciutat coherent amb la manera en què les persones habiten. El planejament ha d’integrar les necessitats que té la ciutadania, repensar les infraestructures i afavorir l’impuls de modes sostenibles.

La pobresa és el principal factor de vulnerabilitat en la nostra societat, així que cal incidir-hi de manera directa per ajudar les persones que es troben en aquesta situació, o en risc de caure-hi, utilitzant de manera eficient i efectiva instruments que els permetin disposar d’uns nivells suficients de renda a partir dels quals superar factors de dependència.

L’accés i la permanència de les persones en situació de vulnerabilitat en un habitatge en condicions és fonamental com a base per al seu projecte de vida. Disposar d’un lloc on viure és la clau per accedir a altres drets, com el dret al treball, i per començar una trajectòria que allunyi les persones dels riscos de l’exclusió social.

A més dels aspectes de caire més material, cal tenir en compte la incidència sobre el progrés personal de tots aquells factors que poden contribuir a assolir l’autonomia, el desenvolupament i la integració social satisfactòria de les persones vulnerables.

El lloc on es neix i on es viu marca molt clarament les possibilitats de desenvolupament de les persones. Les actuacions de millora de l’entorn, tant en termes físics com socials, són una peça essencial per a un major equilibri territorial i per oferir oportunitats de progrés per a tothom.

A escala supramunicipal, cal disposar d’eines variades i necessàries d’ordenació del territori, així com d’infraestructures, equipaments i serveis per reduir les desigualtats territorials i la segregació en el conjunt de la regió metropolitana de Barcelona.

L’aprofitament del parc d’habitatge existent a la ciutat consolidada i la seva mobilització al parc d’habitatge assequible requereix processos de rehabilitació energètica, adaptació climàtica i adequació morfològica dels habitatges i edificis. Aquesta onada de rehabilitació pot millorar l’eficiència en l’ús de l’habitatge i, en conseqüència, reduir les despeses de la llar.

El paper de la cultura en la millora del benestar i la salut s’ha demostrat durant la pandèmia i ha contribuït a superar moments d’incertesa i aïllament social. Així mateix, la interacció de la cultura amb altres àmbits com ara l’educació, la salut, la sostenibilitat o el model alimentari pot contribuir a impulsar canvis i acostar-nos a un model de societat més justa, equitativa i sostenible.

Així com la llengua i cultura catalanes són part del nostre patrimoni cultural, també formen part d’aquesta riquesa les aportacions de les comunitats de persones nouvingudes que s’assenten i s’integren en la societat. El coneixement, l’intercanvi i el treball conjunt de cultures diferents afavoreix una millor cohesió social i ens acosta a una societat més inclusiva i equitativa, alhora que enriqueix el nostre patrimoni cultural.