Pla de barris de Barcelona

El nivell formatiu i les competències adquirides han de permetre superar les barreres per accedir o progressar en el mercat laboral. En aquest sentit, cal incidir especialment en la reducció de l’abandonament escolar prematur o en l’aprenentatge al llarg de la vida, tant l’especialitzat com l’enfocat a competències generals (com ara el domini d’idiomes o les competències TIC).

Cal impulsar un canvi en la gestió integral de l’aigua a la regió metropolitana de Barcelona per fer front a la falta de recursos hídrics locals i als episodis de sequera. Concretament, és necessari fomentar l’augment de l’ús d’aigua regenerada i de fonts alternatives (a escala industrial, agrícola i residencial), i assolir una major eficiència en el consum.

La transició energètica és un procés clau i que s’ha de donar de manera progressiva i democràtica per tal de reduir les emissions de GEH i, per tant, mitigar els efectes del canvi climàtic. En aquest sentit, cal avançar cap a la substitució de l’energia d’origen fòssil per energia local i renovable, la disminució del consum, l’augment de l’eficiència i l’autoproducció.

La regió metropolitana de Barcelona ha d’impulsar una millora i un augment de la infraestructura verda de manera equitativa arreu del territori. Això significa incrementar-ne la superfície, però també permetre que sigui multifuncional, diversa i connectada, i proveir els serveis ecosistèmics essencials per tal de facilitar la lluita contra el canvi climàtic i garantir la protecció de la biodiversitat.

La pobresa és el principal factor de vulnerabilitat en la nostra societat, així que cal incidir-hi de manera directa per ajudar les persones que es troben en aquesta situació, o en risc de caure-hi, utilitzant de manera eficient i efectiva instruments que els permetin disposar d’uns nivells suficients de renda a partir dels quals superar factors de dependència.

L’accés i la permanència de les persones en situació de vulnerabilitat en un habitatge en condicions és fonamental com a base per al seu projecte de vida. Disposar d’un lloc on viure és la clau per accedir a altres drets, com el dret al treball, i per començar una trajectòria que allunyi les persones dels riscos de l’exclusió social.

A més dels aspectes de caire més material, cal tenir en compte la incidència sobre el progrés personal de tots aquells factors que poden contribuir a assolir l’autonomia, el desenvolupament i la integració social satisfactòria de les persones vulnerables.

El lloc on es neix i on es viu marca molt clarament les possibilitats de desenvolupament de les persones. Les actuacions de millora de l’entorn, tant en termes físics com socials, són una peça essencial per a un major equilibri territorial i per oferir oportunitats de progrés per a tothom.

A escala supramunicipal, cal disposar d’eines variades i necessàries d’ordenació del territori, així com d’infraestructures, equipaments i serveis per reduir les desigualtats territorials i la segregació en el conjunt de la regió metropolitana de Barcelona.

L’aprofitament del parc d’habitatge existent a la ciutat consolidada i la seva mobilització al parc d’habitatge assequible requereix processos de rehabilitació energètica, adaptació climàtica i adequació morfològica dels habitatges i edificis. Aquesta onada de rehabilitació pot millorar l’eficiència en l’ús de l’habitatge i, en conseqüència, reduir les despeses de la llar.

El paper de la cultura en la millora del benestar i la salut s’ha demostrat durant la pandèmia i ha contribuït a superar moments d’incertesa i aïllament social. Així mateix, la interacció de la cultura amb altres àmbits com ara l’educació, la salut, la sostenibilitat o el model alimentari pot contribuir a impulsar canvis i acostar-nos a un model de societat més justa, equitativa i sostenible.

Així com la llengua i cultura catalanes són part del nostre patrimoni cultural, també formen part d’aquesta riquesa les aportacions de les comunitats de persones nouvingudes que s’assenten i s’integren en la societat. El coneixement, l’intercanvi i el treball conjunt de cultures diferents afavoreix una millor cohesió social i ens acosta a una societat més inclusiva i equitativa, alhora que enriqueix el nostre patrimoni cultural.